Com podem viure una malaltia incurable?

Experiències de la vida, que val la pena escoltar-les.


Ets ric no per tot el que tens, sinó per tot el que no necessites i a l'estar malalt tens una cosa meravellosa, la possibilitat de descobrir la grandesa que s'amaga en la quotidianitat. Descobreix el gust de la vida més elevada i important, un dia sense dolor.






http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-de-viure/com-podem-viure-una-malaltia-incurable/audio/1017177/

Matèria, Energia, Consciència i Ànima: l'essència de la VIDA


La mort forma part de la vida,
la vida és una experiència, és un viatge.
La mort només és l'abandonament del cos físic,
però l'essència del que som, el nostre Ser,
perdura en el temps.


El cos físic està sotmès a la dissolució (home, animals, plantes, minerals), un canvi de cohesió de la matèria el qual forma part de l'evolució.
Si no existís aquest canvi, la transformació de l'energia, no hi hauria evolució. Per tant la Vida i la Mort estan unides, formen part d'un cicle que és la Vida.


Per poder aprofundir més sobre el concepte de la transcendència.





Fins a quin punt som més que un cos físic?


http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-de-viure/fins-a-quin-punt-som-mes-que-un-cos-fisic/audio/1015527/






La Matèria respon a la Energia i la energia respon  a  la Consciència, article de  la Marta Povo.


https://martapovo.files.wordpress.com/2013/08/artc3adcul-15-la-materia-sigue-a-la-energc3ada-y-conciencia.pdf





Aprèn a escoltar el teu cos


Valoro el treball que exerceix l'osteòpata Quim Vicent, en el qual la mirada vers la persona no es centra en aquella malaltia puntual sinó que s'avalua com a tot u.


El cos en si, és un conjunt que està interrelacionat. És interessant reflexionar-hi per poder tractar certs malestars.


És per això que m'agrada compartir l'entrevista del diari Ara, arran de la publicació del seu llibre "Aprèn a escoltar el teu cos". 





Sí, jo no tracto malalties, sinó persones. L’etiquetatge d’hèrnia lumbar no em serveix. Al darrere potser hi ha la Pilar o el Manel o el Jordi, cadascun amb una història de vida, i no podem tractar a tothom igual. Cal entendre què és el que els ha portat fins a la patologia, que potser és l’ansietat o alguna emoció.


Escoltar amb les mans significa sentir els fluids del cos. El cos és un 70% fluids, també un fluid energètic, si no no estaríem vius. I tot això és palpable. Sentir aquests fluids em porta cap allà on hi ha la restricció. I cal veure també la profunditat del teixit que està afectat per poder fer un diagnòstic. No ens inventem res ni és una bola màgica, és una habilitat que es pot aprendre. De fet, l’osteopatia comença a ser ciència amb el doctor Andrew Taylor Still perquè es pot ensenyar en una escola. Així és com deixa de ser curanderisme i agafa la seriositat de la professió que és ara, perquè es pot ensenyar. Escoltar els teixits és fonamental. Els dits senten i pensen.


Tot dèficit d’atenció o dislèxia el veiem com una dispercepció sensorial: el nen rep molts estímuls però no els pot reorganitzar. Miren la pissarra, entenen el que els diuen, però no ho poden gravar. No és que siguin poc intel·ligents, és que no ho poden reproduir perquè no ho han pogut gravar, no ho retenen. I això és pot reformular.




https://www.ara.cat/societat/QUIMVICENT-cos-guarda-memoria-part_0_2090790923.html




Pina Bausch "Les 7 péchés capitaux", Nancy, 1978

La bellesa estètica de l'obra de Pina Bausch.




Aladuría, donar possibilitat

En la filosofia, aquella facultat de transformar allò pesat en lleuger.
En la psicologia, l'acte que concilia el passat amb el present. Procés que succeeix després de superar les barreres amb el teu Ego i possibilita la creació des de un buit més fèrtil.
En la música, el moment de creació lliure.

Cuando sentimos que estamos creando sin deseo de gustar al otro sucede algo mágico ... Gustamos mil veces más. Porque creamos y cantamos desde la Valentía, sin otro deseo más que SER y compartirnos.

Quizás esto sucede porque nuestra atención se posó sobre nosotros, y nos enamoramos de nuestros planetas infantiles. Y no hay nada más bello que una muchacha o un muchacho enamorados de sus rediles internos. No lo hay.

No hay nada más hermoso que una persona distraída. Que un viajero de pasos titubeantes que se atreve a caminar sin mapa una ciudad nueva.

No hay belleza mayor que aquella que no se siente observada.

¿Acaso las flores tienen ansiedad por parecer bellas?

No... ellas no.

La ansiedad brota cuando el foco de nuestro salto esta dirigido a lo externo. Cuando nos prostituimos en pro del deseo ajeno. Cuando medimos carcajada, mueca y silbido. Cuando amamos desde la balanza.

Aladuría es eso... sentir la creatividad como regalo. No caer en el falso dogma del "ser mejor o peor" que aquel otro.

Con ser uno mismo, es más que suficiente.

La pregunta no es ¿Cómo ser auténtico y creativo? La pregunta correcta es ¿Qué te impide sentir que ya lo eres?

Julián Bozzo

Bellesa i espiritualitat dansada

Inspirat per la riquesa de les pràctiques religioses trobades a tota Àsia, i el relat de Herman Hesse sobre la recerca de la il·luminació de Siddhartha.


Un monjo es troba encara en un racó de descens a través de la representació de 90 minuts, mentre que un flux brillant de grans d'arròs es duplica des de dalt i el cap afaitat. Els grans d'arròs d'or a l'escenari es transformen des d'un riu fins a un turó fins a un desert. La dutxa de grans d'arròs com una tempesta d'estiu i cascades d'aigua. Sobre aquest paisatge, els ballarins amb vestits rars amb un personal alt, es mouen lentament en un viatge de pelegrinatge ...



EL DÉU INDRA INSTA LA VIDA DEL CAMÍ 
A UN JOVE ANOMENAT ROHITA A AITAREYA BRAHMANA

 No hi ha felicitat per a qui no viatja, Rohita! 
Així hem escoltat. Viure en la societat dels homes, 
el millor home es converteix en pecador ... 
Per tant, vagar!

 Els peus del vagabund són com la flor, la seva ànima és 
creixent i collint la fruita; i tots els seus pecats són destruïts 
per les seves fatigues a vagar. 
Per tant, vagar!

 La fortuna de qui està assegut, s'asseu; s'aixeca quan s'aixeca; 
dorm mentre dorm; es mou quan es mou. 
Per tant, vagar!


PRECIÓS






El somni d'una nit d'estiu

Ballet del coreògraf Alexander Ekman El somni d'una nit d'estiu: creat per al Ballet Real de Suècia amb la música de Mikael Karlsson. 


Tota una peça que explora l'energia i els misteris del solstici d'estiu a la nit, en la tradició escandinava.



Un fluir d'una carícia musical, acompanyada d'una carícia gestual.



http://alexekman.com/                                                                        http://mikaelk.com/






Subscriure's a: Missatges (Atom)