Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DANSA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DANSA. Mostrar tots els missatges
El somni d'una nit d'estiu
Ballet del coreògraf Alexander Ekman El somni d'una nit d'estiu: creat per al Ballet Real de Suècia amb la música de Mikael Karlsson.
Tota una peça que explora l'energia i els misteris del solstici d'estiu a la nit, en la tradició escandinava.
Un fluir d'una carícia musical, acompanyada d'una carícia gestual.
http://alexekman.com/ http://mikaelk.com/
Una meditació dansada
Isabelle Guérin i Laurent Hilaire
El Parc, Ballet de l ' Òpera Nacional de Parc
Música de Wolfgang Amadeus Mozart: No 23 A-Major Adagio
L'évolution de la danse
L'evolució amb l'evolució de la dansa a través de les generacions.
Endavant...
La Dansa Lliure amb Annie Garby
Ballar és integrar la natura dins el nostre cos.
Deixar sortir l'emoció
Deixar fluir
La poesia de la dansa
Què vivim?
Què experimentem?
Què hi ha dins nostre?
Gest, expressió
Vitalitat, energia
Equilibri
Macro-moviment dins d'un Micro-moviment
Macro-moviment dins d'un micro-moviment són paraules extretes de la masterclass de Body Weatherather, que va impartir el mestre Andrés Corchero dins la programació dels tallers formatius de l'Espai Evohé de Tarragona.
Un taller de generositat i de humilitat que ens ha endinsat a la disciplina del Body Weather a través de la investigació de la intersecció del cos amb els seu entorn.
Body Weather, Climatologia del Cos, és una tècnica que va néixer al Japó a finals dels anys setanta a partir de les experiències de Min Tanaka i Hisako Horikawa, en la recerca d'un cos nou i autèntic a través de l'estudi i la coneixença d'aquesta a partir de la percepció, imaginació, estimulació i concentració.
Estudiar les possibilitats anatòmiques aplicables al moviment, incidint en la flexibilitat, la respiració, la plasticitat, l'atenció, l'escolta, l'espera i l'acceptació.
Estudiar les possibilitats anatòmiques aplicables al moviment, incidint en la flexibilitat, la respiració, la plasticitat, l'atenció, l'escolta, l'espera i l'acceptació.
'El tiempo del cuerpo' como "El cuerpo que mide el paisaje, el cuerpo en relaciones sexuales con el tiempo, el cuerpo besando masa de turba, el cuerpo en relación amor-muerte con el día. La danza ha sido un símbolo de desesperación y coraje "
Min Tanaka
Moments màgics amb Segni Mossi
Un espai, un temps,un viure, un compartir... són experiències creatives que han fluït a través de les propostes de l'Alessandro i la Simona, Segni Mossi.
Un cap de setmana de posada en escena, a nivell personal i també en grup, del treball que emergeix amb el joc de l'exploració creatiu mitjançant el diàleg dels llenguatges de la dansa i del traç (dibuix).
Segni Mossi és un projecte de recerca creat per Alessandro Luma (artista visual) i Simona Lobefaro (coreògrafa), al voltant de la relació entre la dansa —com a projecció en l’espai i emergència de la part emocional— i el dibuix —com a extensió del cos i l’acció i com a rastre de l’essència de les experiències—.
Agrair a tot l'equip de l'Espai Evohé, abraçar tot l'esforç que ha comportat l'organització del Workshop de Segni Mossi a Tarragona.
Mr Gaga
Mr Gaga és un documental de Tomer Heymann que fa referència al moviment artístic Gaga, creat pel ballarí i coreògraf Ohad Naharin.
El documental explora la vida del ballarí i mostra com el seu treball coreogràfic ha influït en l'estil de la Companyia Batsheva Dance, i també en el món de la dansa moderna.
"El plaer físic de l'activitat física és part d'estar viu", i la connexió entre l'esforç i el plaer a través del moviment.
Durant el seu temps dirigint i ensenyant a la Companyia Batsheva, Naharin va desenvolupar Gaga, que continua caracteritzant la dansa contemporània israeliana. Una pràctica que es resisteix a la codificació i emfatitza l'experiència somàtica del practicant a través de la improvisació la qual es basa en una sèrie d'imatges descrites pel professor.
Un "anar més enllà dels límits coneguts", la improvisació pretén ajudar als ballarins a expressar-se en formes úniques de les parts del cos que tendeixen a ser ignorades en les tècniques de la dansa.
Esponeïtat Limits Força Flexibilitat Bellesa Passió Vida
El temsp del cos
Un plaer haver assistit al laboratori d'improvisació impartit per la ballarina Helena Pallisé a l'espai TragantDansa de Barcelona.
Un taller d'exploració de la composició instantània a través de l'element temps, el cos en moviment és temps. El temps en moviment és ritme. Una pràctica doncs, de centrar l' atenció en la consigna silenci-pausa per treballar el ritme del nostre moviment.
Escoltar el nostre temps, per ajudar a prendre consciència de quan estem presents en l'ARA.
Sobre l'Helena Pallisé
Es forma en dansa contemporània a Barcelona i s’especialitza en improvisació a Israel amb beca AECID (07-08). Des de llavors està compromesa amb aquesta disciplina com a eina pedagògica, d’investigació i creació en el seu treball de cos i moviment. Amplia la seva formació amb mestres com Lisa Nelson, Steve Paxton, Scott Smith, Julyen Hamilton, cia. Mal Pelo, Steve Clorfeine. Influenciada per les tècniques Body Weather amb cia. Raravis i Frank van de Ven, Gaga amb cia. Batsheva (Israel), BioVoz amb Víctor Turull i la pràctica de la meditació. Lidera varies plataformes d’improvisació com CUE Barcelona, improLab, cia. Los 3 nombres de un gato i Cicle Improvisació en Moviment amb la col•laboració del Centre Cívic Barceloneta i l’Antic Teatre. Com a ballarina actua des del 2005 amb les seves creacions i col•laborant amb artistes d’altres disciplines a Espanya, Israel, Alemanya i Suïssa. Crea els solos “A Glops” (2010) i “Fragments de cos” (2012) i el duo “Taking a walk” (2014) amb Guy Leon. Com a pedagoga imparteix classes regulars i tallers d’improvisació a nivell nacional (Barcelona, Girona, Madrid, Caceres) i internacional (Alemanya, Israel).
Un culte a la creativitat visual
Das Triadisches Ballett "El Ballet Triàdic" (1922) és l'obra més coneguda d'Oskar Schlemmer, pintor, escultor i també dissenyador de l'escola alemanya La Bauhaus (1919-1933).
L'obra és tot un homenatge al número tres, Triádic esdevé de la paraula tríada (triple). El Ballet Triàdic consta de tres parts que van evolucionant des de l'essència còmica fins a aquella que és més seriosa. La primera peça és de tipus còmic-burlesc en un escenari groguenc, mentre que la segona de color rosa l'escena és més cerimonial i solemne. Finalment la tercera part té un caràcter místic-fantàstic en un fons negre.
Per a Schlemmer, el tres ‘trasciende tanto el egotismo como la dualidad, dando lugar a lo colectivo. Lo siguen en importancia el cinco, después el siete y así sucesivamente.’
La indumentària dels tres ballarins està centrada en tres formes geomètriques: cercle, quadrat i triangle, i també amb els tres colors bàsics: groc, vermell i blau. Tot aquest conjunt confeccionat amb materials pesants i rígids que limiten la mobilitat dels actors, proporciona a l'obra una expressió mecanitzada i automatitzada fent del Ballet Triàdic una anti-dansa, un constructivisme coreogràfic.
El extraño y psicodélico ballet del Teatro Bauhaus
https://dai.ly/x55h1na
GN | MC GUY NADER | MARIA CAMPOS
El moviment del cos al compàs que marca el temps del pèndol del rellotge. Seqüències rítmiques d'accions que sorgeixen de la recerca del fer i desfer.
Una experiència de percepcions, en un present infinit.
Ballet rotoscope
Un embolcall elàstic
sempre permanent
que es mou amb el nostre moviment.
Nosaltres el dirigim,
nosaltres el dibuixem.
Aquest fragment forma part d'una pel-lícula experimental la qual es va realitzar utilitzant una evolució de la tècnica d'animació de rotoscòpia. Aquesta tècnica consisteix a calcar els fotogrames d'una imatge real en moviment per tal de convertir-la en una animació.
La perfomance en els seus inicis amb Loie Fuller
Loie Fuller es considera una de les artistes de la dansa més innovadores que ha tingut el segle XX. Va destacar la seva aportació en l'escenografia, una dansa envoltada de llum utilitzant, en aquell temps, la nova tecnologia que era l'electricitat, i diversos dispositius lluminosos com les pólvores fluorescents que se les posava sobre la roba o, fins i tot un vestit fosforescent utilitzant el radi radioactiu que s'acabava de descobrir.
L'art visual que desprenia en el seu moviment de braços de manera no acadèmica creant figures i moviments interessants amb la llum i color, va influir en una sèrie de poetes, pintors, escultor i intel·lectuals que van utilitzar la seva perfomance d' inspiració en les seves produccions
Subscriure's a:
Missatges (Atom)