Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PERFOMANCE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PERFOMANCE. Mostrar tots els missatges
LUPERCA de Melissa Scioscia
Una perfomance que cerca expressar la identificació de gènere en la societat actual.
Un treball que presenta els límits d'un tabú, aquell pit de la dona com a creador de l'aliment vital per a construir la societat i també allò que ens forma i deforma, transmetent que la igualtat és l'essència del ser humà.
Quan parla la presència
Una exploració de les possibilitats i límits físics i mentals de l'ésser humà, a través de l'apassionant i reconeguda perfomance de l'artista Marina Abravomic en el museu MoMa de Nova York l'any 2010.
Las Bistecs, sempre atrevides
Las Bistecs és un duo de música electrònica format a Barcelona l'any 2014. Les creacions de les amigues Alba Rihe i Carla Moreno que estan inspirades amb l'estètica en l'època de la "movida madrileña", són conegudes per la seva "provocació".
"Nuestros referentes no son las estrellas del pop, que consideramos blandas, sino los 'performers' que quieren provocar"
Un exemple de la seva obra és HDA, en la qual es queixen de que al llarg de la història de l'art, les obres que es poden contemplar en els museus tenen una punt de vista masculí.
"El falo es tendencia en todos los museos, no me quedan euros para ver algo tan feo", expressen en una part del video que està inspirat en el llibre Visual Art, quan es van donar compte que solament havien gèneres i artistes masculins.
http://lasbistecs.com/
Un culte a la creativitat visual
Das Triadisches Ballett "El Ballet Triàdic" (1922) és l'obra més coneguda d'Oskar Schlemmer, pintor, escultor i també dissenyador de l'escola alemanya La Bauhaus (1919-1933).
L'obra és tot un homenatge al número tres, Triádic esdevé de la paraula tríada (triple). El Ballet Triàdic consta de tres parts que van evolucionant des de l'essència còmica fins a aquella que és més seriosa. La primera peça és de tipus còmic-burlesc en un escenari groguenc, mentre que la segona de color rosa l'escena és més cerimonial i solemne. Finalment la tercera part té un caràcter místic-fantàstic en un fons negre.
Per a Schlemmer, el tres ‘trasciende tanto el egotismo como la dualidad, dando lugar a lo colectivo. Lo siguen en importancia el cinco, después el siete y así sucesivamente.’
La indumentària dels tres ballarins està centrada en tres formes geomètriques: cercle, quadrat i triangle, i també amb els tres colors bàsics: groc, vermell i blau. Tot aquest conjunt confeccionat amb materials pesants i rígids que limiten la mobilitat dels actors, proporciona a l'obra una expressió mecanitzada i automatitzada fent del Ballet Triàdic una anti-dansa, un constructivisme coreogràfic.
El extraño y psicodélico ballet del Teatro Bauhaus
https://dai.ly/x55h1na
La perfomance en els seus inicis amb Loie Fuller
Loie Fuller es considera una de les artistes de la dansa més innovadores que ha tingut el segle XX. Va destacar la seva aportació en l'escenografia, una dansa envoltada de llum utilitzant, en aquell temps, la nova tecnologia que era l'electricitat, i diversos dispositius lluminosos com les pólvores fluorescents que se les posava sobre la roba o, fins i tot un vestit fosforescent utilitzant el radi radioactiu que s'acabava de descobrir.
L'art visual que desprenia en el seu moviment de braços de manera no acadèmica creant figures i moviments interessants amb la llum i color, va influir en una sèrie de poetes, pintors, escultor i intel·lectuals que van utilitzar la seva perfomance d' inspiració en les seves produccions
El cos amb la perfomance per Esther Ferrer
La performance, el arte acción, aparece como territorio para interrumpir la mirada patriarcal, para intervenir la escena del arte con el cuerpo, exponiendo el cuerpo como el lugar de cuestionamiento.
Esther Ferrer l'artista donostiarra i resident a París va crear amb el pintor José Antonio Sistiaga el "Taller de libre expresión" (1963-1968). El 1967 es va integrar al grup Zaj, pioner del happening i la performance a nivell espanyol, realitzant accions artístiques en la línia de l'avantguarda europea dels anys seixanta fins als anys noranta. En el treball individual destaquen les seves accions i exposicions, en les quals investiga el seu cos en relació amb el temps i l'espai amb la pròpia nuesa, tot buscant la provocació i a la vegada la reflexió de l'espectador, un espai art-acció per transformar la mirada.
Si la desnudez del cuerpo, sin las contorsiones de la seducción, es un derecho que se nos ha negado, las artistas deciden reclamar el cuerpo femenino, apropiarse del mismo para subvertir la mirada masculina, recurrir a su propio cuerpo como herramienta artística para desestabilizar los cánones de la cultura patriarcal y reeducar la mirada desde una perspectiva de análisis feminista.
Erre que Erre Danza
Erre que Erre, és un col·lectiu de creadors i intèrprets que desenvolupen el seu treball a partir de la creació i experimentació de noves formes i concepcions de la dansa i el moviment, i serveix com a plataforma a diferents col·laboracions interdisciplinàries que donen com a resultat nous formats escènics/expositius i propostes artístiques.
http://www.errequeerredanza.net/
Resistència, Lluita, Esforç, Recerca, Desprendre's, Repetició
Hoogerman" és un espectacle de dansa inspirat en l’obra de l’artista digital Han Hoogerbrugge, una peça que intenta corporitzar el treball d’animació digital d’aquest artista adaptant-lo al llenguatge escènic. Si Hoogerbrugge suposa la digitalització d’un home amb les seves obsessions, neguits i pors, "Hoogerman" pretén ser la re-conversió d’aquest món virtual en una cosa orgànica, el retorn al cos.
A continuació us adjunto unes imatges d'alguns dels treballs més notables d'aquest artista holandès, Hans Hoogerman.
http://hoogerbrugge.com/
Un joc entre l'ocult i allò visible
Amb els dissenys de crinolina, Rei Kawakubo recrea metafòricament l'opressió que va viure la dona amb l'element eròtic i seductor i a la vegada torturador, el corsé.
La crinolina, també anomenada mirinyac o armador, va ser una forma de faldilla àmplia utilitzada per les dones acomodades al llarg del segle XIX que s'usava sota la roba. En realitat, el mirinyac consistia en una estructura lleugera amb cèrcols de metall que mantenia buides les faldilles de les dames, sense necessitat d'utilitzar per a això les múltiples capes de enagos emmidonades, que havia estat el mètode utilitzat fins aleshores.
Un joc entre l'ocult i allò visible
Art d'Acció amb el Col-lectiu Albastru
La Performance un recurs
d'expressió,
d'inspiració,
de diàleg,
d'improvització,
de poesia visual
Col·lectiu Albastru from Mario Montoya Salguero on Vimeo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)