Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CREACIÓ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CREACIÓ. Mostrar tots els missatges
¿”Todo” es arteterapia?
No siempre es posible hacer un taller de arteterapia. A veces lo que se hace, bajo el nombre de arteterapia, es un taller de expresión o creación, a lo sumo un laboratorio o como aborda María Navarro (arteterapeuta) en su investigación; un boceto.
El ombligo del mundo
Quadern de treball d'investigació de la gran artista visual Eulàlia Valldosera, per a l'obra DEPENDENCIAS (Museu Reina Sofia, 2009).
Gràcies Eulàlia per mostrar les entranyes d'aquesta producció, és un detall de generositat que et fa capbussar en l'intimidat representada.
Pintures Vivents
La representació "Tableaux Vivants"- Pintures Vives- realitzat per Simone Calcagni, recull l'escenificació de diferents obres de l'artista italià Michelangelo Merisi da Caravaggio.
Tot un homenatge a Caravaggio a través de la representació immortal de les obres o dit d'una altra manera donar vida a les escenes de les pintures de l'artista.
Església de Sant Francès de la localitat italiana de Sutri (Viterbo)
amb la música de Mozart "Requiem en Re menor K. 626."
Deixa't endur per la música
La vida és senzilla, si sabem deixar-nos portar sense prejudicis i gaudint del moment.
Et convido a integrar la música junt amb la dansa de les imatges, tot una experiència.
Una surrealista vocacional, Leonora Carrington
Podríem descriure a la Leonora com a bruixa, pintora, escriptora, dona rebel, mística,.., tot un conjunt que entrellaçat amb l'experiència de la vida ha engendrat a una de les artistes surrealistes més fascinats.
https://culturacolectiva.com/arte/max-y-leonora-dos-surrealistas-un-amor-de-manicomio/?fbclid=IwAR0as4QoAX5aF9_AfA4CAu2IgYtMfRfHO_ORJJ4ZT_3RH6BR7YbuLWrjN4s
El somni d'una nit d'estiu
Ballet del coreògraf Alexander Ekman El somni d'una nit d'estiu: creat per al Ballet Real de Suècia amb la música de Mikael Karlsson.
Tota una peça que explora l'energia i els misteris del solstici d'estiu a la nit, en la tradició escandinava.
Un fluir d'una carícia musical, acompanyada d'una carícia gestual.
http://alexekman.com/ http://mikaelk.com/
La poesia metafísica de René Daumal
Si rellisques, una caiguda sense gravetat no t'interrompis ni un instant i, mentre t'incorpores, recupera la cadència de la marxa. El cos sempre tendeix a fer-se l'interessant amb les seves tremolors, els fogots, les palpitacions, els calfreds, les suors i les rampes. Però és molt sensible al menyspreu i la indiferència que li demostra el seu amo. Si entén que no es deixa enganyar fent-li el ploricó, si s'adona que ja no hi ha res que pugui aconseguir que el planyi, torna al lloc que li pertoca i fa la seva feina amb docilitat.
René Daumal ( 1908 - 1944 ) va ser un escriptor, assagista, traductor i poeta francès víctima d'una forta sensació de desarrelament i vulnerabilitat. Fundador d'una mena de comunitat "iniciàtica" (que ells anomenen "els germans simplistes") al costat de tres condeixebles: Robert Meyrat , Roger Gilbert-Lecomte , Roger Vailland que s'inspiraren amb els moviments d'avantguarda del moment com el dadaisme , futurisme i surrealisme.
De Daumal es destaca la seva experiència mitjançant el consum de tetraclorometano o tetraclorur de carboni (C CL4), en la qual intueix un altre món, un més enllà, "una transcendència" de certesa absoluta en què el pensament supera els límits del llenguatge discursiu.
Un espectacle entre la poesia, la informàtica i la ficció.
L'exposició Mirage & Miracle de la companyia Adrien M & Clara B, ofereix una coincidència finament organitzada entre el virtual i el material mitjançant dibuixos augmentats, il·lusions hologràfiques, cascs de realitat virtual i projeccions a gran escala.
Un conjunt únic d'escenaris improbables que es nodreix tant en el miratge com en el miracle, i juga amb els límits entre el veritable i el fals, l'animat i l'inanimat, l'autèntic i el enganyós, el màgic, el meravellós i el indescriptible.
La poètica escultura de Jaume Plensa
Jaume Plensa i Suñé és un escultor català, tot i que també ha col·laborat en projectes de teatre i òpera amb el disseny del vestuari i l'escenografia. És conegut majoritàriament per les seves grans escultures formades per lletres i números, encara que també treballa altres materials com el ferro fos, el polièster, la fibra de vidre, l'alabastre o la fusta.
La seva obra reflecteix l'interès per qüestions relacionades amb el volum, l'espai i la tensió. Entre 1983 i 1984 començà a modelar el ferro amb la tècnica de la fosa i desenvolupà un concepte escultòric de formes zoomòrfiques. El 1986 va començar a treballar amb ferro colat, i després va utilitzar cristall, resina, llums i sons.
Una de les seves obres més destacades, Crown Fountain, està situada al Millennium Park de la ciutat de Chicago.
El documental de continuació, presenta part del recorregut de l'obra d'aquest reconegut escultor català.
https://jaumeplensa.com/
http://www.rtve.es/alacarta/videos/imprescindibles/imprescindibles-jaume-plensa/4494798/
Una meditació dansada
Isabelle Guérin i Laurent Hilaire
El Parc, Ballet de l ' Òpera Nacional de Parc
Música de Wolfgang Amadeus Mozart: No 23 A-Major Adagio
Quan més l'escolto, més m'agrada
Enhorabona a les iniciatives com el programa de ràdio Tarragona, Dents i ungles, un espai que ens apropa a la poesia contemporània a través de la lectura musicada de poemes i proses poètiques.
Com elles
Com elles va començar sent un espectacle que es va estrenar a l’abril de 2014. Des d’aleshores l’han portat pels escenaris Mireia Vidal-Conte, Odil Arqué i Marc Romeva, amb la direcció de Sebastià Portell. El llibre és una antologia basada en les lectures i preferències personals de Mireia Vidal-Conte, qui ens orienta com un far envers algunes de les gran poetes nascudes al segle XX. Del País Valencià a Romania, passant per Àustria, França, Catalunya, Espanya, Perú i Uruguai. Amb elles, Dents i ungles baixa la persiana d’aquesta finestra literària fins a la tardor.
http://www.tarragonaradio.cat/contingut_programa/dents_i_ungles_com_elles/89/13830
Ressonància matinal. E.Valldosera
-Llevo aquí mucho tiempo observando tu movimiento.
-Eres tu el director de este concierto?
-Soy el maestro, cierto. Yo absorbo tu desconcierto y te lo devuelvo en forma de tono, de arpegio, para que afines de nuevo tu instrumento.
-Cada mañana, cuando despierto, me quedo ante la ventana aguardando tu nana, embobada, en silencio.
-Yo soy la guardiana, yo almaceno las partituras que cada criatura interpreta a su manera.
-Como una biblioteca?
-En mi parte intermedia acumulo las melodias del planeta. En lo más profundo de mi huella en este mundo las tranformo, las engullo, las renuevo y regurgito por mi cima, para devolvérselas limpias y adecuadas, adaptadas al momento que dictan las estrellas.
-Eres una maquinaria, un sistema, no estas quieta!
-Soy una antena con ‘toma de tierra’, úsame para hacer tu limpieza mañanera. Hoy no es un dia cualquiera.
-Ah, no?
-Hoy circula la bandera. Hay orgullo, hay pena. Hoy circundo vuestro orígen moribundo: sed uno! Cada uno es una estrella, la tuya es muy bella.
Escuchad a la madre que os llama, sois sus ovejas. Reclamad vuestro verdadero linaje, sois estrellas! y sufris una grave amnesia, sufrida y terca. Abrazadla a ella, gozad, brillad por ella.
-Gracias montaña, ahora me pareces hueca como un tambor tocando el orígen de mi amor por las estrellas.
Eulàlia Valldosera
Destapant l'obra de l'artista Lita Cabellut
L’objectiu de l’artista (pintor, músic, cineasta, poeta…) és com un camp de guerra vist des del cim d’una muntanya i ha d’anar més enllà del que veu l’ull. Els artistes haurien de ser els periodistes de l’època.
Lita Cabellut
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/lita-cabellut-no-ets-millor-pintora-perque-venguis-mes-sino-quan-la-gent-es-commou/audio/984624/
Lita Cabellut crea impel·lida, empresa, incitada o esperonada, i això mateix és el que provoca el seu treball en l'espectador. No fa una pintura al cavallet, sinó que treballa sense tenir en compte cap condicionant, moguda per unes energies internes que ens recorden l'action painting de l'expressionisme abstracte, el dripping de Pollock, les maculatures corporals d'Ives Klein o l'espontaneïtat del subconscient que preconitzava Dubuffet. Encara que estic convençut que ella ignora aquests precedents tot i conèixer-los, perquè actua de forma desinhibida atent a una concepció de l'art pròpia que s'ha anat consolidant amb els anys.
Daniel Giralt-Miracle.
Professionals de l'Artteràpia
María Antonia Hidalgo, directora executiva del màster “Arteterapia y aplicaciones del arte para el diálogo y la integración social, V edición” de la Universitat Pablo de Olavide, ens explica l'enfocament integratiu i psicosocial de l'Artteràpia dins el programa formatiu.
Un dispositiu de treball que ajuda a la persona perquè estigui disponible a l'escolta, a la creativitat, a la compassió i al respecte d'un mateix.
“La diferencia con otras formaciones similares es, precisamente, nuestro enfoque integrativo y comunitario. Partimos de un abordaje bio-psico-social y no bio-médico del concepto de salud. Por tanto, partimos del concepto de recuperación, no de enfermedad. Esta óptica lo cambia absolutamente todo. Este programa también dialoga con la visión feminista y los derechos de la dignidad humana dentro de la teoría crítica, lo que ha venido a reforzar su carácter psicosocial y transdisciplinar”.
“El máster, desde su primera edición, se caracteriza por ser inclusivo en los lenguajes artísticos. Hay una predisposición absolutamente abierta para los planteamientos expresivos: el movimiento, la poesía, las artes plásticas y visuales, la música, la narrativa, el vídeo y la fotografía, entre otros”, apunta la arteterapeuta. De esta manera, la práctica de la arteterapia puede aportar múltiples beneficios a las personas que la llevan a cabo, puesto que proporciona un espacio lento, de escucha consciente, y con grandes silencios “en una sociedad de la aceleración y aturdimiento continuo”.
https://www.upo.es/fundaciones/la-arteterapia-una-disciplina-en-auge-hacia-el-bienestar-social-y-comunitario/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)