Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PROJECTE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PROJECTE. Mostrar tots els missatges

Cartografia emocional

Un projecte de Magdalena Duran:  Cartografia emocional del procés creatiu.




   

Un espectacle entre la poesia, la informàtica i la ficció.

L'exposició Mirage & Miracle de la companyia Adrien M & Clara B, ofereix una coincidència finament  organitzada entre el virtual i el material mitjançant dibuixos augmentats, il·lusions hologràfiques, cascs de realitat virtual i projeccions a gran escala. 


Un conjunt únic d'escenaris improbables que es nodreix tant en el miratge com en el miracle, i juga amb els límits entre el veritable i el fals, l'animat i l'inanimat, l'autèntic i el enganyós, el màgic, el meravellós i el indescriptible.




LUPERCA de Melissa Scioscia

Una perfomance que cerca expressar la identificació de gènere en la societat actual. 


Un treball que presenta els límits d'un tabú, aquell pit de la dona com a creador de l'aliment vital per a construir la societat i també allò que ens forma i deforma, transmetent que la igualtat és l'essència del ser humà.









Crear sense presses

És un gust quan llegeixes un article en el qual sobresurt la paraula PAUSA, sense presses, quan estem en una societat que gran part d'ella es rodeja en un ambient vertiginosament accelerat.


PARAR és l'obra del dissenyador basc Martín Azúa fruït del projecte de les Cervezas Alhambra. Un homenatge al Temps que  necessiten les mans dels artesans per crear el seu producte. Un temps que no hi figuren les presses, un temps a on poder gaudir del treball creatiu amb l'escolta dels sentits, un temps per recordar que les coses importants de la vida requereixen temps.


La tradición como punto de partida para todo proceso creativo: "No podemos innovar si no conocemos lo que se ha hecho antes"






http://culturainquieta.com/es/lifestyle/item/11984-crear-sin-prisa.html



Positividad ante el càncer

Un reportatge que mostra el treball constant i de compromís de l'equip de la seu tarragonina d' AFANOC, a través dels programes de sensibilització social per tal de donar a conèixer el càncer infantil i les necessitats que apareixen en el diagnòstic.


AFANOC un referent en l'atenció psicosocial.
Un acompanyament des del respecte i la proximitat.
Un impulsar una actitud activa per part de la família adaptant-se a les noves realitats socials.
Un millorar la qualitat de vida dels infants i adolescents amb càncer i les famílies respectives.







http://www.diaridetarragona.com/tarragona/86051/positividad-ante-el-cancer#.WPne90D8NTc.facebook



http://afanoc.org/


Mr Gaga

Mr Gaga és un documental de Tomer Heymann que fa referència al moviment artístic Gaga, creat pel ballarí i coreògraf  Ohad Naharin.
El documental explora la vida del ballarí i mostra com el seu treball coreogràfic ha influït en l'estil de la Companyia Batsheva Dance, i també en el món de la dansa moderna.


"El plaer físic de l'activitat física és part d'estar viu", i la connexió entre l'esforç i el plaer a través del moviment. 

Durant el seu temps dirigint i ensenyant a la Companyia Batsheva, Naharin va desenvolupar Gaga, que continua caracteritzant la dansa contemporània israeliana. Una pràctica que es resisteix a la codificació i emfatitza l'experiència somàtica del practicant a través de la improvisació la qual  es basa en una sèrie d'imatges descrites pel professor.  


Un  "anar més enllà dels límits coneguts",  la improvisació pretén ajudar als ballarins a expressar-se en formes úniques de les parts del cos que tendeixen a ser ignorades en les tècniques de la dansa. 


Esponeïtat   Limits   Força   Flexibilitat   Bellesa   Passió   Vida







La biblioteca humana

La biblioteca humana és una experiència que va sorgir a través de la ONG Stop the Violence a Copenhague l'any 2000. Degut a la massiva confluència de persones de diferents cultures i religions, Dinamarca va apostar per aquest projecte, l'objectiu del qual pretenia fomentar el diàleg de les persones de diferents estils de vida, cultura i aprenentatge per ajudar a fiançar la cohesió social.


La iniciativa funciona de la següent manera. Els usuaris que accedeixen a la biblioteca humana i consulten el catàleg, en lloc de cercar els llibres típics es trobaran amb persones amb històries per explicar. Amb elles es podran asseure, cara a cara, i durant mitja hora podran escoltar per després dialogar, intercanviar els punts de vista de cada participant sobre la història.


Cal tindre en consideració que les persones elegides per formar part d'aquest projecte, en condicions normals es veuen excloses de la comunitat per la seva condició social com ex-alcohòlics, ex-drogoaddictes, prostitutes o amb alguna discapacitat.


Qualsevol persona és lliure per explicar la seva història.


Actualment s'ha estès per 50 països per tot el món.


Fragment d'identitats

Interessant i poètica proposta de Rocamora Teatre, Identitats, una obra a on es fusiona l'art de la manipulació d'una marioneta de 90 cms d'alçada i 27 fils amb moviments de la dansa contemporània al compàs de música electrònica i retroprojeccions de videoart. L'essència de l'obra es consolida amb l'expressivitat que s'insinua en la combinació de l'ambientació i de l'acció.



IDENTITATS no només és una metàfora teatral de l'actor enfront els rols que ha de representar durant la seva carrera, sinó també de la vida mateixa.






http://www.rocamorateatre.com/ca/identitats-espectacle-titelles-fil-marionetes.html



Sensibilitat poètica i dibuixada

Un projecte organitzat per Catorze.cat i lletrA (UOC), que parteix d'una sel·lecció de 14 poemes, a on la sensibilitat poètica emergeix amb l'acompanyament del traç il·lustrat i també del poema recitat.



DE PARAR I DESPARAR LA TAULA




Amor, saps?, tot avui, la meva porta
frisant per fer-te pas s'obria sola.
S'han omplert de viandes plats i taula.
Tot resplendia en els cristalls de l'aigua.
El julivert s'ha refet. (El rellotge
toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa,

avui no sembla la mateixa casa.
Creix l'orenga i s'enfila per la porta.
La fruita accepta el repte del rellotge.
(Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)
A l'aigüera vessunya un somni d'aigua
i plou desig a raig sobre la taula.

Amor... (Les set: no véns. Sota la taula
s'amaguen els neguits. Fora de casa,
la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua
acaronant rajoles! Pany i porta
com floriran quan tu arribis! Sola-
ment vull que calli aquest rellotge.

Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge
que amb minuts i segons paro la taula.
Toco les vuit i, del cap a la sola
de la sabata, sento que la casa
ja no sé si és meva. Per la porta
fuig, enyorat, el cor desfet de l'aigua.

Toco les nou i les deu, i sóc l'aigua
gebrada a les agulles del rellotge.
Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.
Per encobrir neguits ja no tinc taula.
Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.
Puja el desig i clivella la casa.

Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
raiera d'aquest foc que invoca l'aigua.
(Vindràs quan morirà l'hora més sola?)
La fruita perd l'aposta amb el rellotge
i la tardor fa el ple damunt la taula.
Res no troba sortida per cap porta.

La nit truca a la porta i ve ben sola:
desparo taula i nego dins de l'aigua
desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.



Poema: Maria-Mercè Marçal.
Veu: Sílvia Bel.
Il·lustracions: Marta Bellvehí.



Alike

No deixem emboirar el matís de la vida,

quan una demanda és escoltada

permet cercar l'escletxa 

la qual ens endinsa a la font del color de la realitat existencial.




                



L'art de sentir. L'Artteràpia

Un tip online del programa la Vida sana de RTVE, que ens parla breument del treball amb l'art com a llenguatge que permet establir un diàleg amb el món que ens rodeja, expressant allò que un sent. 

L'ARTTERÀPIA. 

Es a través de la pintura que un es pot sentir reflectit.
Allò que pinta li retorna una imatge d' ell que potser no és capaç de contemplar-la d'una altra manera






http://www.rtve.es/m/alacarta/videos/tips/tips-vida-sana-arterapia/3872841/?media=tve




Ballet rotoscope

Un embolcall elàstic
sempre permanent
que es mou amb el nostre moviment.


Nosaltres el dirigim,
nosaltres el dibuixem.



                   


Aquest fragment forma part d'una pel-lícula experimental la qual es va realitzar utilitzant una evolució de la tècnica d'animació de rotoscòpia. Aquesta tècnica consisteix a calcar els fotogrames d'una imatge real en moviment per tal de convertir-la en una animació.



Fusió poètica entre La Fontaine i Marc Chagall

L'edició  de Libros del Zorro Rojo, recupera un conjunt de quaranta-tres Fábulas de Jean de la Fontaine amb les respectives gouaches de Marc Chagall que li va encarregar Vollard entre 1926 i 1927. En aquest projecte, Vollard pretenia que mitjançant les il·lustracions Chagall aportés a l'obra de La Fontaine un aire més expressiu, imaginatiu i colorista, un allunyament de la interpretació literal que fins al moment alguns artistes havien representant.


Un interessant fusió lírica entre un poeta francès i un de rus.


El Hombre y su Imagen


Resultat d'imatges de el hombre y su imagen jean de lafontaine, marc chargall

Un Hombre enamorado de sí mismo, y sin rival en estos amores, se tenía por el más gallardo y hermoso del mundo. Acusaba de falsedad a todos los espejos, y vivía contentísimo con su falaz ilusión. 
La Suerte, para desengañarle, presentaba a sus ojos en todas partes esos mudos consejeros de que se valen las damas: espejos en las habitaciones, espejos en las tiendas, espejos en las faltriqueras de los petimetres, espejos hasta en el cinturón de las señoras. 
¿Que hace nuestro Narciso? Se esconde en los lugares más ocultos, no atreviéndose a sufrir la prueba de ver su imagen en el cristal. Pero un canalizo que llena el agua de una fuente, corre a sus pies en aquel retirado paraje: se ve en él, se exalta y cree divisar una quimérica imagen. Hace cuanto puede para evitar su vista; pero era tan bello aquel arroyo, que le daba pena dejarlo. 
Comprenderéis a dónde voy a parar, a todos me dirijo: esa ilusión de que hablo, es un error que alimentamos complacidos. 
Nuestra alma es el enamorado de sí mismo: los espejos, que en todas partes encuentra, son las ajenas necedades que retratan las propias; y en cuanto al canal, cualquiera lo adivinará, es el Libro de las Máximas. 


Compta amb mi

Estar al costat, saber amb qui confiar, quina gran feina la que està realitzant l'equip de suport en Cures Pal.liatives Pediàtriques de la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia.



 
                 


Dimensions del diàleg

Elegeixo el microvídeo Dimensions/possibilitats de diàleg, per presentar l'artista i creador cinematogràfic txec Jan Švankmajer, conegut pel seu treball creatiu de temàtica principalment surrealista.




Jan Švankmajer  fou educat en la tradició del teatre txec de titelles, estudià a la Universitat d'Arts Aplicades de Praga i més tard al Departament de Titelles a la Acadèmcia de Praga de les Arts Escèniques. Contribuí al film Doktor Faust de 1958 d'Emil Radok i continuà treballant per al Semafor Theatre de Praga on va fundar el Teatre de Màscares.
La seva obra mostra  la funció terapèutica, transgressora i resistent que va assumir l’art a l’altra banda del Teló d'acer. El treball de Jan s’alimenta de nombroses fonts des de l’hermenèutica fins a André Breton, passant pel simbolisme, o els textos de Sade o Carroll. La incomunicació, la burocràcia, el sexe, els processos digestius, l’escatologia, el terror, la descomposició, la mort, l’absurd i l’humor negre són alguns dels elements temàtics centrals de les seves pel·lícules.


 
                


Mirada, mirades...
Un gest, un desig contingut.
Un fondre'm amb el teu cos, un amargar-me amb tu.
Una indiferència que em estar vital, 
Un rastre comú que busca, un rebuig, una insistència.
Una fúria  que em genera un descontrol.
Un esfumar-se, un retornar a l'origen




Erre que Erre Danza

Erre que Erre, és un col·lectiu de creadors i intèrprets que desenvolupen el seu treball a partir de la creació i experimentació de noves formes i concepcions de la dansa i el moviment, i serveix com a plataforma a diferents col·laboracions interdisciplinàries que donen com a resultat nous formats escènics/expositius i propostes artístiques. 


http://www.errequeerredanza.net/




Resistència, Lluita, Esforç, Recerca, Desprendre's, Repetició


Hoogerman" és un espectacle de dansa inspirat en l’obra de l’artista digital Han Hoogerbrugge, una peça que intenta corporitzar el treball d’animació digital d’aquest artista adaptant-lo al llenguatge escènic. Si Hoogerbrugge suposa la digitalització d’un home amb les seves obsessions, neguits i pors, "Hoogerman" pretén ser la re-conversió d’aquest món virtual en una cosa orgànica, el retorn al cos.



A continuació us adjunto unes imatges d'alguns dels  treballs més notables d'aquest artista holandès, Hans Hoogerman.


Resultat d'imatges de Han Hoogerbrugge

Resultat d'imatges de Han Hoogerbrugge

http://hoogerbrugge.com/






Qué és l'Artteràpia?

Un vídeo-resum que explica d'una forma senzilla els trets principals de la disciplina de l'Artteràpia.






Laboratori de dansa i plàstica Segni Mossi

Segni Mossi és un projecte d'investigació que va nèixer de la trobada entre l'artista visual Alejandro Lumare i la coreògrafa Simona Lobefaro, a on s'explora la relació entre el llenguatge de la dansa amb el material plàstic. 



Treure, Experimentar, Despertar, Descobrir, Buscar, Sorprendre, Alliberar, Investigar, Contacte, Mirada, Escolta, Gest, Art, Explorar, Projecció, Petjada






Pina Bausch "Baila, baila...o de otro modo estaremos perdidos"



Resultat d'imatges de pina bausch

Pina Bausch es considerada una de les pioneres de la dansa-teatre pel seu estil de formar i dirigir els espectacles, els quals exploraven l'expressió de les emocions amb el diàleg del moviment del cos.


Per conèixer-la, us comparteixo l'article El arte que explora el interior del ser humano a través del movimiento,  en el qual Ambar Espinosa ens fa una mirada retrospectiva de la vida i obra d'aquesta gran ballarina.


Dedicó su vida a explorar el interior del ser humano, lo más despreciado y lo más puro.

El expresionismo en la danza buscaba encontrar una forma de expresar a través del cuerpo lo que el alma se callaba, se dolía, amaba o temía.



http://culturacolectiva.com/el-arte-que-explora-el-interior-del-ser-humano-a-traves-del-movimiento/