L'origen esdevé de l'automatisme que havia sorgit dels primers experiments poètics de Breton y Soupault. Un joc que consistia en que cada participant tenia d'anotar en un paper una paraula o frase senzilla. Després s'havia d'amagar l'ultima paraula de la frase, perquè l'altre company de joc continués aquesta, sense el coneixement de l'ocult.
El resultat de l'experimentació, convertia la creació en un producte que es tenia en compte l'aportació individualitzada de cada participant mitjançant amb el mitjà de la comunicació quasi telepàtica. Una forma d'expressió de la creativitat oculta que vinculava als participants.
Un joc que revela possibilitats amagades del llenguatge. Segons Marx Ernst un entreteniment que es manifesta en un inconscient compartit per la irracionalitat de les proposicions.
El cadàver exquisit també es va estendre en altres àmbits. En el dibuix, el resultat d'unir diferents imaginacions, esdevenia en produccions captivadores per la imatge final del conjunt. Podem destacar dibuixos obtinguts amb aquesta pràctica, d'artistes com Man Ray, Joan Miró, Max Morise, entre d'altres.
