Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DOL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris DOL. Mostrar tots els missatges
La enfermedad no es un enemigo a combatir sino una gran oportunidad de crecimiento
Toda experiencia dolorosa o incómoda no expresada, se imprime en las células y en el campo áurico, por tanto esas impregnaciones son grabaciones, memorias o códigos ocultos que determinan el funcionameiento global biopsicoanímico. Cuando las vivencias no se expresan o exteriorizan en la cotidianidad, se expresan a través del cuerpo y sus anomalías.
Mientras no haya coherencia entre lo que pensamos, sentimos y hacemos, nunca podrá darse en el ser humano un estado de plenitud y salud. Reencontrar la coherencia es entrar en un estado de armonía y plenitud que incidirá siempre benéficamente sobre la biología, la psicología, el entorno y el alma. Cualquier alteración en el estado de salud es a menudo una falta de diálogo interior y un estado contradictorio entre cuerpo, mente y alma. La coherencia es comprender y transecender esa contradicción.
La Soledad del Sol, Marta Povo
La vocació d'acompanyar en el dol
La sensació és que el patiment ens mata. El patiment no ens mata, si el sostenim, ens dona una força impressionant.
Una entrevista que ben bé podria ser la introducció al màster de pal.liatius, d'acompanyament en els processos de pèrdues.
Hi ha una por, és un misteri, s'acaba la vida i no sabem què hi ha. Això fa molta por. Qualsevol canvi, encara que sigui de feina, fa por.
Perquè no en tenim el control.
Ni cap referència. Si canvies de feina, al cap i a la fi saps que tens un sou, uns horaris, sí que fa por el pas, però hi ha uns mínims de referència. Però quan et mors et quedes sense cap referència. No saps res d'on vas, no pots intentar pensar això s'assemblarà a tal. No, perquè no s'assemblarà a res que haguem viscut. I això fa molta por. I per altra banda, és que ho perds tot. La mort representa perdre tot el que has construït durant la vida, i no només material, sinó sobretot el que no és material.
Penso que la vida és sàvia, és veritat que poden haver-hi morts més sobtades que d'altres, però la vida ens prepara per a la mort. Diuen que fem més de 250 dols a la vida. És com un petit engranatge que et posa en marxa per quan vingui la mort.
La persona que està malalta és molt permeable, absorbeix molt el que està passant al seu voltant i es preocupa pel que deixa aquí.
Posant-hi molt d'amor. Una persona que no s'ha pogut acomiadar té dos dols: el de la mort i el del comiat que no s'ha pogut fer. Són dues pèrdues. Però al final també penso que la persona que mor també escull, i hi ha qui escull que no vol acomiadar-se.
No és que estiguem vivint i de cop i volta morim. És que la vida és plena de morts petites.
Per saber més del treball d'aquesta professional:
L'Artteràpia en les cures pal·liatives
Aquest video forma part del Projecte, Luz Profunda, de l'artterapeuta Nadie Collete, en el qual es proposta sensibilitzar al públic tan tan del procés de la mort com de la vida mateixa.
L'Artteràpia es considera, en aquest cas, com a una activitat integrada en el treball interdisciplinari de l'equip de cures pal·liatives. de l'hospital.
L'art d'acompanyar
La manera en que se muere uno no depende solamente de la vida vivida. Depende también de la manera en que uno está acompañado.
Marie de Hennezel
Com podem viure una malaltia incurable?
Experiències de la vida, que val la pena escoltar-les.
Ets ric no per tot el que tens, sinó per tot el que no necessites i a l'estar malalt tens una cosa meravellosa, la possibilitat de descobrir la grandesa que s'amaga en la quotidianitat. Descobreix el gust de la vida més elevada i important, un dia sense dolor.
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-de-viure/com-podem-viure-una-malaltia-incurable/audio/1017177/
William Worden un referent en l'acompanyament del dol
L'experiència dels 40 anys en el treball d'assessorament del dol i de l'acompanyament en el final de la vida, permet a William Worden ser tot un referent en aquest camp.
L'entrevista que se li va realitzar en unes jornades a Barcelona sobre la Visió contemporània del dol, ens ajuda a atendre i a encarar la mort de les persones estimades.
Una de las cosas más valiosas es expresar las emociones, ya que si no se gestionan se van a quedar atascadas en el cuerpo y pueden originar incluso enfermedades.
El recuerdo no debe ser evitado, porque es la base de la nueva conexión con los fallecidos.
http://www.cuerpomente.com/ecologia/entrevista/william-worden-duelo_2180
Bidegin
Breu documental del treball que realitza l'Associació Bidegin de Guipuzkoa, en l'acompanyament del dol i malalties greus ja en un procés avançat.
Un homenatge a l'artista Gemma Molera 1964-2018)
Recordem l'entrada Pulmó i ossos (blog 15/5/17), un treball introspectiu de Gemma Molera arran d'un càncer de pulmó amb metàstasi als ossos.
"Descobreixo que tinc un projecte clar per anar al taller: seguir el camí del meu càncer amb la meva pròpia obra, anar desgranant tot el que m'està succeint. Poder sentir què és que em caigui el cabell, treure grapats de pèl i convertir-los en encàustica, poder fer un autoretrat, pintar amb els cabells la recaiguda! Rapar-me al zero i sentir-me la closca nua, amb les cicatrius de totes les meves trencadisses per la vida. Focalitzar-me amb els ulls clucs altre cop, prendre consciència de qui sóc jo. I fer-me la perruca dels meus somnis, més bonica que el meu propi cabell. També començo a fotografiar les meves empremtes als lavabos, passen a formar part del meu projecte artístic". Al cap d'un temps, en saber que tenia afectades més parts del cos que no intuïa, va passar a fer uns dibuixos molt més vivencials: "Sorgeixen des del meu interior, buscant l'infant de l'ànima. Deixo anar les meves mans amb ploma d'ocell i tinta xinesa. El dibuix, l'encàustica i el gravat són la meva passió, em donen força i em permeten expressar-me més enllà de les paraules".
http://www.catorze.cat/noticia/6324/cancer/jo
Lost Property
Aquest curtmetratge dirigit per Åsa Lucander, ens mostra amb sensibilitat quan la memòria t'abandona en el cas de la malaltia de l'Alzheimer.
La mort per l'Elisabeth Kübler Ross
Elisabeth Kübler-Ross fou una psicòloga Suïssa-Americana, escriptora, i pionera en els estudis d'experiències properes a la mort.
Va ser pionera en els estudis de les emocions d'aquelles persones que sabien que moririen, i també, es coneguda mundialment per ser la precursora de les unitats de cures pal·liatives.
Estamos aquí para sanarnos unos a otros y a nosotros mismos. No una sanación como en la recuperación física, sino una sanación mucho más profunda. La sanación de nuestros espíritus, de nuestras almas.
La mirada dels nens
Un preciós vídeo que invita a descobrir aquella percepció de la vida dels més petits, alguns cops incompresa pels adults.
La dimensió de la vida i la mort segons Josep M. Fericgla
Estimar és una forma de conducta relacional basada en el reconeixement de l'altre, fins al punt de que la persona és pot reconèixer amb si mateixa a través d' aquesta relació.
Per estimar al pròxim primer hem de retirar allò que carreguem a l'altre com l'afecte, els judicis, les opinions...per tal de facilitar la capacitat de veure'l tal com és en realitat. Retirar les projeccions que tenim de l'individu ens permet reconèixe'ns a nosaltres mateixos.
Estimar és una forma de conducta relacional basada en el reconeixement de l'altre, fins al punt de que la persona és pot reconèixer amb si mateixa a través d' aquesta relació.
La mort és la font més intensa d'ansietat en l'ésser humà. Segons aquesta premissa, Fericgla ens introdueix el concepte del "ritus iniciàtic", un procés de mort i regeneració.
Les cultures que viuen regulades pel "ritus iniciàtic", possibiliten que les persones tinguin menys por a la mort perquè ja han mort varies vegades al llarg de la seva vida. Morir significa deixar aquelles coses que fins al moment eren vàlides, per poder CANVIAR.
Josep Maria Fericgla, antropòleg nascut a Barcelona és conegut pel seu treball en el camp de l'etnopsicologia o antropologia cognitiva, en el qual relaciona l'imaginari col·lectiu amb la formació de trames simbòliques de diverses societats. Un treball que el va portar en un primer moment a realitzar estudis de camp al Kurdistan turc durant dos anys i al Magreb marroquí durant un any. Més tard es va interessar pel pensament i també ús del xamanisme amb les drogues.
http://www.josepmfericgla.org/web_Fundacio_JMFericgla_2/fundacion_JMF.shtml
La humanització dels professionals sanitaris
El doctor Enric Benito oncòleg que es dedica a acompanyar malalts terminals, en l'entrevista Para todos La 2, planteja que cuidar els altres, primer el professional sanitari ha d'aprendre a tenir cura de si mateix.
Cultivar la gestió emocional dels professionals sanitaris que treballen amb el dolor i el sofriment per així poder aproximar-se al malalt amb tendresa, sensibilitat, escolta, en l'acompanyament del seu procés i gaudir de l'exercici de cuidar.
El cos-dolor per Eckhart Tolle
El cos-dolor que és l'ombra fosca projectada per l'ego, de fet té por de la llum de la teva consciència. Té por que el descobreixin. La seva supervivència depèn de a teva identificació inconscient amb ell, a més de la teva por inconscient d'enfrontar-te al dolor que viu dins teu. Però si no t'enfrontes, si no duus de la llum de la teva consciència a l'interior del dolor, et veuràs a reviure'l un cop i un altre.
El cos-dolor no vol que l'observis directament i vegis com és. En el moment que l'observes, que sents el teu camp d'energia dintre teu, i que hi dediques atenció, la identificació queda trencada. Ha arribat una dimensió superior de consciència. Jo l'anomeno, presència.
El cos-dolor està format per energia atrapada que s'ha separat del teu camp total d'energia i ha esdevingut temporalment autònoma pel procés artificial d'identificació amb la ment. Identificar-se amb la ment es quedar atrapat en el temps: l'obligació de viure gairebé exclusivament a través de la memòria i l'anticipació. Així crea una preocupació inacabable pel passat i el futur i una recança a honrar i reconèixer el moment present i permetre-li de ser. L'obligació sorgeix perquè el passat et dona una identitat i el futur conté la promesa de salvació, de realització sota alguna forma. Totes dues coses són miratges.
Fragments del llibre ·El poder de l'Ara" Ekckhart Tolle
Acompanyament fins al final de la vida
L'entrevista al pediatre Andrés Morgenstern i a la infermera Carla Cusó, responsables de la nova unitat d'atenció pal·liativa pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebrón parla sobre l'atenció integral dels pacients menors d'edat amb malalties terminals.
Poder llegir l'experiència d'aquells professionals que treballen en els equips de cures pal·liatives, ajuda a des mascarar el tabú actual de la mort i a ser més conscients de la importància en l'acompanyament al final de la vida.
La persona és un tot. ..Primer de tot cal controlar els símptomes físics que apareguin, com el dolor, les molèsties gastrointestinals, etc. Si no tens uns símptomes físics controlats, la resta tampoc ho podràs controlar. Després s’ha de cobrir tota la part emocional i les carències socials. Això ajudarà al fet que la família també tingui un millor estat de benestar. Cal alliberar de preocupacions per poder donar importància a allò realment important, que és l’acompanyament al final de la vida. Parlem del concepte del dolor total, va més enllà del dolor físic, ja que també és emocional o anímic, provocat per la pressió social o per problemes econòmics
Hi ha una altra situació que també es dóna, que és quan els pares o mares ja han acceptat la situació del seu fill i entenen que es morirà. En aquell moment de final de vida i d’acompanyament, moltes vegades es troben amb una pressió social que els planteja “has deixat de lluitar, com és que no fas res pel teu fill?”. Però això no és així. No han deixat de lluitar, sinó que lluiten d’una altra manera, acompanyant-lo fins al final.
És un treball continuat amb la família, no una cosa immediata. Una de les primeres coses que hem de fer és guanyar-nos la confiança de la família. No té sentit que apareguem en el moment final, cal treballar des del principi, abans que arribi un final immediat, per poder prendre decisions amb la família i preparar-se amb temps. Així podrem fer un acompanyament adequat.
http://diarisanitat.cat/entendre-que-fill-morira-no-vol-dir-deixar-lluitar-sino-acompanyar-lo-fins-final/
Compartir el dolor sana
Consells de la psicoterapeuta especialitzada en el dol, Alba Payàs, per facilitar les reunions familiars al llarg de les festes nadalenques, després de la pèrdua de la persona estimada.
A fin de protegerse, en las familias se construyen muros de silencio, que tienen un sentido natural, vinculado al mito de: si te enseño mi dolor, te haré sentir mal. Pero compartir el dolor sana, por la conexión con el otro, que puede sentir más empatía. Pero guardar el dolor puede cronificarlo.
expresar y respetar el deseo de cada persona de vivir ese día según su necesidad. Seguramente no será la mejor Navidad, pero será la que cada uno elija. Y solo el hecho de hablar de ello ya ayuda. Compartir en familia facilita mucho un duelo.
http://www.elperiodico.com/es/opinion/20161207/compartir-el-dolor-sana-guardarlo-puede-cronificar-5677290
Normalitzar la mort
En el programa la Ventana presentat pel periodista Carles Francisno, Agustín de la Herrán Gascón professor del Departament de Didàctica i Teoria de la Educació de la Universitat Autònoma de Madrid, en motiu de la carta publicada por l'Oliver Sacks en a qual s'acomiada arran d'anunciar que pateix un càncer terminal, ens invita a reflexionar sobre la mort.
http://cadenaser.com/programa/2015/02/20/la_ventana/1424446639_288928.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)