Un libro que no se lee, es un libro que muere
La lectura nos da un lugar al que ir cuando tenemos que estar donde estamos.
Mason Cooley
Lee para vivir.
Gustave Flaubert
La lectura es una forma de arte y toda persona puede ser artista.
Edwin Louis Cole
Es lo que lees cuando no tienes que hacerlo, lo que determina lo que serás.
Oscar Wilde
Un homenatge a l'artista Gemma Molera 1964-2018)
Recordem l'entrada Pulmó i ossos (blog 15/5/17), un treball introspectiu de Gemma Molera arran d'un càncer de pulmó amb metàstasi als ossos.
"Descobreixo que tinc un projecte clar per anar al taller: seguir el camí del meu càncer amb la meva pròpia obra, anar desgranant tot el que m'està succeint. Poder sentir què és que em caigui el cabell, treure grapats de pèl i convertir-los en encàustica, poder fer un autoretrat, pintar amb els cabells la recaiguda! Rapar-me al zero i sentir-me la closca nua, amb les cicatrius de totes les meves trencadisses per la vida. Focalitzar-me amb els ulls clucs altre cop, prendre consciència de qui sóc jo. I fer-me la perruca dels meus somnis, més bonica que el meu propi cabell. També començo a fotografiar les meves empremtes als lavabos, passen a formar part del meu projecte artístic". Al cap d'un temps, en saber que tenia afectades més parts del cos que no intuïa, va passar a fer uns dibuixos molt més vivencials: "Sorgeixen des del meu interior, buscant l'infant de l'ànima. Deixo anar les meves mans amb ploma d'ocell i tinta xinesa. El dibuix, l'encàustica i el gravat són la meva passió, em donen força i em permeten expressar-me més enllà de les paraules".
http://www.catorze.cat/noticia/6324/cancer/jo
L'estrès del temps lliure
Planifiquem, omplim les agendes...però realment gaudim d'aquella activitat?
Podem dominar el nostre temps, o és el temps qui ens domina a nosaltres?
Un article de Míriam Subirana
El paradigma triunitari de Claudio Naranjo
Un poema que commemora aquella abraçada entre el pare, la mare i el fill.
Menys és més
Del llibre Darshan de l'Alexis Racionero, comparteixo la reflexió del pensador Galbraith, sobre la pressió en què estan sotmeses les societats capitalistes, en l'afany d'acumular, de tenir més per aconseguir una suposada felicitat.
"El hombre pobre tiene siempre una visión precisa de su problema y de su remedio; no tiene suficiente y necesita más. El rico puede suponer o imaginar una variedad mucho mayor de inforturios y, por lo tanto, se encontrará mucho menos seguro de su remedio. Al mismo tiempo, y hasta que no aprenda a vivir con su riqueza, evidenciará una perceptible tendencia a emplerla en fines equivocados o hacer en otro caso el ridículo."
John K. Galbraith La sociedad opulenta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)