La perfomance en els seus inicis amb Loie Fuller
Loie Fuller es considera una de les artistes de la dansa més innovadores que ha tingut el segle XX. Va destacar la seva aportació en l'escenografia, una dansa envoltada de llum utilitzant, en aquell temps, la nova tecnologia que era l'electricitat, i diversos dispositius lluminosos com les pólvores fluorescents que se les posava sobre la roba o, fins i tot un vestit fosforescent utilitzant el radi radioactiu que s'acabava de descobrir.
L'art visual que desprenia en el seu moviment de braços de manera no acadèmica creant figures i moviments interessants amb la llum i color, va influir en una sèrie de poetes, pintors, escultor i intel·lectuals que van utilitzar la seva perfomance d' inspiració en les seves produccions
El cos amb la perfomance per Esther Ferrer
La performance, el arte acción, aparece como territorio para interrumpir la mirada patriarcal, para intervenir la escena del arte con el cuerpo, exponiendo el cuerpo como el lugar de cuestionamiento.
Esther Ferrer l'artista donostiarra i resident a París va crear amb el pintor José Antonio Sistiaga el "Taller de libre expresión" (1963-1968). El 1967 es va integrar al grup Zaj, pioner del happening i la performance a nivell espanyol, realitzant accions artístiques en la línia de l'avantguarda europea dels anys seixanta fins als anys noranta. En el treball individual destaquen les seves accions i exposicions, en les quals investiga el seu cos en relació amb el temps i l'espai amb la pròpia nuesa, tot buscant la provocació i a la vegada la reflexió de l'espectador, un espai art-acció per transformar la mirada.
Si la desnudez del cuerpo, sin las contorsiones de la seducción, es un derecho que se nos ha negado, las artistas deciden reclamar el cuerpo femenino, apropiarse del mismo para subvertir la mirada masculina, recurrir a su propio cuerpo como herramienta artística para desestabilizar los cánones de la cultura patriarcal y reeducar la mirada desde una perspectiva de análisis feminista.
Compta amb mi
Estar al costat, saber amb qui confiar, quina gran feina la que està realitzant l'equip de suport en Cures Pal.liatives Pediàtriques de la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia.
Hermann Hesse
L'obra del novel·lista i poeta alemany, Hermann Hesse, es va caracteritzar pel seu interès al misticisme oriental i en la recerca del propi jo.
L'article Lo que los árboles nos enseñan acerca de la vida y la permanencia, fa referència a la sensibilitat de Hermann en la seva vivència entorn dels arbres, de la naturalesa. Una reflexió poètica i a la vegada íntima en que l'autor crea un tribut a la vida, prenent amb valor la saviesa que ens pot aportar l'escolta i la mirada de l'evolució dels arbres.
Cuando hemos aprendido cómo escuchar a los árboles, entonces la brevedad y la rapidez y la precipitación infantil de nuestros pensamientos alcanzan una dicha incomparable.
http://culturainquieta.com/es/inspiring/item/8021-lo-que-los-arboles-nos-ensenan-acerca-de-la-vida-y-la-permanencia-por-herman-hesse.html
Per actuar amb dignitat cal tenir valentia
Per actuar amb dignitat cal actuar amb valentia. Un encapçalament amb pes. Unes paraules del lama Sakyong Mipham que ja d'un inici ens conviden a extreure una bona reflexió personal sobre la nostra vàlua i alhora, ens desperten l'interès per aprofundir en la lectura de l'entrevista.
Cal deixar anar pensaments i emocions, és a dir: deixar d’aferrar-se. Meditar sobre això, i després sortir al carrer amb un objectiu: ser amable.
La covardia és com estar congelat, no deixar que flueixi l’energia. La valentia sempre mirarà el potencial de les coses. Cal estar obert al que passi en el moment, viure en la immediatesa amb fortalesa i sensibilitat.
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20160924/41533183098/per-actuar-amb-dignitat-cal-tenir-valentia.html
Paraules de Joan Miró
El arte puede morir, lo que realmente cuenta es que haya esparcido gérmenes sobre la tierra...No es una obra lo que importa, sino la trayectoria del espíritu durante la totalidad de la vida, no lo que se ha hecho, sino lo que deja entrever y facilita de hacer a los demás, en una fecha más o menos lejana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)