Aladuría, donar possibilitat
En la filosofia, aquella facultat de transformar allò pesat en lleuger.
En la psicologia, l'acte que concilia el passat amb el present. Procés que succeeix després de superar les barreres amb el teu Ego i possibilita la creació des de un buit més fèrtil.
En la música, el moment de creació lliure.
Cuando sentimos que estamos creando sin deseo de gustar al otro sucede algo mágico ... Gustamos mil veces más. Porque creamos y cantamos desde la Valentía, sin otro deseo más que SER y compartirnos.
Quizás esto sucede porque nuestra atención se posó sobre nosotros, y nos enamoramos de nuestros planetas infantiles. Y no hay nada más bello que una muchacha o un muchacho enamorados de sus rediles internos. No lo hay.
No hay nada más hermoso que una persona distraída. Que un viajero de pasos titubeantes que se atreve a caminar sin mapa una ciudad nueva.
No hay belleza mayor que aquella que no se siente observada.
¿Acaso las flores tienen ansiedad por parecer bellas?
No... ellas no.
La ansiedad brota cuando el foco de nuestro salto esta dirigido a lo externo. Cuando nos prostituimos en pro del deseo ajeno. Cuando medimos carcajada, mueca y silbido. Cuando amamos desde la balanza.
Aladuría es eso... sentir la creatividad como regalo. No caer en el falso dogma del "ser mejor o peor" que aquel otro.
Con ser uno mismo, es más que suficiente.
La pregunta no es ¿Cómo ser auténtico y creativo? La pregunta correcta es ¿Qué te impide sentir que ya lo eres?
Julián Bozzo
Bellesa i espiritualitat dansada
Inspirat per la riquesa de les pràctiques religioses trobades a tota Àsia, i el relat de Herman Hesse sobre la recerca de la il·luminació de Siddhartha.
Un monjo es troba encara en un racó de descens a través de la representació de 90 minuts, mentre que un flux brillant de grans d'arròs es duplica des de dalt i el cap afaitat. Els grans d'arròs d'or a l'escenari es transformen des d'un riu fins a un turó fins a un desert. La dutxa de grans d'arròs com una tempesta d'estiu i cascades d'aigua. Sobre aquest paisatge, els ballarins amb vestits rars amb un personal alt, es mouen lentament en un viatge de pelegrinatge ...
EL DÉU INDRA INSTA LA VIDA DEL CAMÍ
A UN JOVE ANOMENAT ROHITA A AITAREYA BRAHMANA
No hi ha felicitat per a qui no viatja, Rohita!
Així hem escoltat. Viure en la societat dels homes,
el millor home es converteix en pecador ...
Per tant, vagar!
Els peus del vagabund són com la flor, la seva ànima és
creixent i collint la fruita; i tots els seus pecats són destruïts
per les seves fatigues a vagar.
Per tant, vagar!
La fortuna de qui està assegut, s'asseu; s'aixeca quan s'aixeca;
dorm mentre dorm; es mou quan es mou.
Per tant, vagar!
PRECIÓS
El somni d'una nit d'estiu
Ballet del coreògraf Alexander Ekman El somni d'una nit d'estiu: creat per al Ballet Real de Suècia amb la música de Mikael Karlsson.
Tota una peça que explora l'energia i els misteris del solstici d'estiu a la nit, en la tradició escandinava.
Un fluir d'una carícia musical, acompanyada d'una carícia gestual.
http://alexekman.com/ http://mikaelk.com/
William Worden un referent en l'acompanyament del dol
L'experiència dels 40 anys en el treball d'assessorament del dol i de l'acompanyament en el final de la vida, permet a William Worden ser tot un referent en aquest camp.
L'entrevista que se li va realitzar en unes jornades a Barcelona sobre la Visió contemporània del dol, ens ajuda a atendre i a encarar la mort de les persones estimades.
Una de las cosas más valiosas es expresar las emociones, ya que si no se gestionan se van a quedar atascadas en el cuerpo y pueden originar incluso enfermedades.
El recuerdo no debe ser evitado, porque es la base de la nueva conexión con los fallecidos.
http://www.cuerpomente.com/ecologia/entrevista/william-worden-duelo_2180
Atreveix-te a no agradar
Una acceptació plena de Sóc qui Sóc, i adéusiau el què diran els altres.
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-de-viure/atreveix-te-a-no-agradar/audio/1007184/#
Subscriure's a:
Missatges (Atom)