La histèria com a mitjà suprem d'expressió
L'article Al margen de todo sistema delirante ens parla de la mirada del moviment artístic del Surrealisme envers la histèria, considerant aquesta un estat poètic refutant la perspectiva d'estat patològic que consideraven alguns psiquiatres de l'època.
Un recorregut que s'inicia el 1878 amb l' Iconographie photographique de la Salpêtrière, a on Jean-Martin Charcot neoròleg francés, estudia el cas de la seva pacient Augustine. Cinquanta anys després Breton i Aragon, fascinats per la seqüència de les imatges registrades en la Iconographia, reprodueixen aquesta atracció en La Révolution Surréaliste.
En l'actualitat Javier Viver ha escrit un llibre en el qual intenta deslliurar de les fotografies de l'arxiu Révélations la visió de Breton i també de Charcot, per retornar-lis aquella percepció evocadora, des d'una perspectiva psiquiàtrica i anti-psiquiàtrica, científica i artística, clínica i mística.
ttps://elestadomental.com/diario/al-margen-de-todo-sistema-delirante
Dimensions del diàleg
Elegeixo el microvídeo Dimensions/possibilitats de diàleg, per presentar l'artista i creador cinematogràfic txec Jan Švankmajer, conegut pel seu treball creatiu de temàtica principalment surrealista.
Jan Švankmajer fou educat en la tradició del teatre txec de titelles, estudià a la Universitat d'Arts Aplicades de Praga i més tard al Departament de Titelles a la Acadèmcia de Praga de les Arts Escèniques. Contribuí al film Doktor Faust de 1958 d'Emil Radok i continuà treballant per al Semafor Theatre de Praga on va fundar el Teatre de Màscares.
La seva obra mostra la funció terapèutica, transgressora i resistent que va assumir l’art a l’altra banda del Teló d'acer. El treball de Jan s’alimenta de nombroses fonts des de l’hermenèutica fins a André Breton, passant pel simbolisme, o els textos de Sade o Carroll. La incomunicació, la burocràcia, el sexe, els processos digestius, l’escatologia, el terror, la descomposició, la mort, l’absurd i l’humor negre són alguns dels elements temàtics centrals de les seves pel·lícules.
Mirada, mirades...
Un gest, un desig contingut.
Un fondre'm amb el teu cos, un amargar-me amb tu.
Una indiferència que em estar vital,
Un rastre comú que busca, un rebuig, una insistència.
Una fúria que em genera un descontrol.
Un esfumar-se, un retornar a l'origen
Reflexió
Quan ensenyes alguna cosa a un nen, li prens per sempre l'oportunitat de descobrir-ho per si mateix.
El que veiem canvia el que sabem. El que coneixem canvia el que veiem.
Comprendre és inventar.
La intel·ligència és el que fas servir quan no saps què fer.
Si un individu és passiu intel·lectualment, no aconseguirà ser lliure moralment.
Jean Piaget
Jean Piaget fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís, famós per les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu. Va elaborar una teoria de la intel·ligència sensorial-motriu que descriu el desenvolupament gairebé espontani d'una intel·ligència pràctica que sustentada en l'acció.
El dilema del erizo
A continuació adjunto una ressenya que fa referència al concepte del Dilema del erizo creat pel filòsof Arthur Schopenhauer, i que més tard Sigmund Freud utilitzaria aquesta fàbula per explicar la forma de la relació amb la parella.
EL DILEMA DEL ERIZO - SCHOPENHAUER -
"En un frío día de invierno, una manada de erizos se juntan para resguardarse de la helada gracias a su propio calor, amontonándose unos encima de otros. Pero sucedió que se pincharon entre ellos y el dolor fue tal que tuvieron que separarse rápidamente, con lo que otra vez sintieron frío. Así que entre el peligro de morir de frío o de hacerlo por el dolor que se infringían mutuamente con sus espinas, acabaron encontrando la distancia correcta, aquella que les permitía no morir de frío y no hacerse demasiado daño, de manera que el frío y el dolor fuese soportable."
En la relación de pareja, al acercarnos al otro, confiando en él y poniendo en sus manos la capacidad de hacernos felices, inevitablemente vamos a sufrir en algun momento. Cuanto mayor sea la intimidad, más probabilidad de sufrimiento.
Y no será siempre por heridas de "verdaderas púas": muchas veces, interpretaremos incorrectamente las razones de las actitudes de los otros, eligiendo habitualmente la explicación menos favorable.
Por eso, tendemos a buscar esa distancia óptima en la que no nos arriesgamos demasiado, pero tampoco podemos ser felices.
Del mismo modo que los erizos, tenemos que elegir: nos mantenemos a una distancia prudencial, manteniendo relaciones superficiales que no nos comprometan demasiado, o nos arriesgamos a una relación íntima, profunda y confiada, en la que podamos sentirnos verdaderamente importantes en el corazón del otro.
Tenemos la capacidad de elegir, disfrutar de una relación cercana donde crecer como personas, admirar a la persona real que se esconde en el otro, ser amados, acariciar, oler, abrazar, decir la verdad, contar con el otro, ser auténticos y no necesitar fingir, … superando unas "pequeñas heridas" que nos harán más fuertes, y que la mitad de las veces no son reales, sino interpretaciones, espejismos."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)