La dimensió de la vida i la mort segons Josep M. Fericgla


Estimar és una forma de conducta relacional basada en el reconeixement de l'altre, fins al punt de que la persona és pot reconèixer amb si mateixa a través d' aquesta relació.
Per estimar al pròxim primer hem de retirar allò que carreguem a l'altre com l'afecte, els judicis, les opinions...per tal de facilitar la capacitat de veure'l tal com és en realitat. Retirar les projeccions que tenim de l'individu ens permet reconèixe'ns a nosaltres mateixos.





La mort és la font més intensa d'ansietat en l'ésser humà. Segons aquesta premissa, Fericgla ens introdueix el concepte del "ritus iniciàtic", un procés de mort i regeneració.
Les cultures que viuen regulades pel "ritus iniciàtic", possibiliten que les persones tinguin menys por a la mort perquè ja han mort varies vegades al llarg de la seva vida. Morir significa deixar aquelles coses que fins al moment eren vàlides, per poder CANVIAR.





Josep Maria Fericgla, antropòleg nascut a Barcelona és conegut pel seu treball en el camp de l'etnopsicologia o antropologia cognitiva, en el qual relaciona l'imaginari col·lectiu amb la formació de trames simbòliques de diverses societats. Un treball que el va portar en un primer moment a realitzar estudis de camp al Kurdistan turc durant dos anys i al Magreb marroquí durant un any. Més tard es va interessar pel pensament  i també ús del xamanisme amb les drogues.


http://www.josepmfericgla.org/web_Fundacio_JMFericgla_2/fundacion_JMF.shtml



El silenci de l'art per Doloris Salcedo

El arte es todo lo contrario porque opera en el silencio, en lo invisible. Tiene que haber un vacío para que se produzca una comunicación entre el espectador y la memoria de la vida destruida que carga la obra. Pero si esa memoria es explícita, simplemente nos encontramos con el horror y no con la vida que fue destruida. Lo que yo trato es crear un silencio lo más radical posible. Y hacer la obra lo más invisible posible para que se llene de las memorias. Mi labor es puramente técnica. El acto creativo es del espectador y es maravilloso que este quiera hacerlo posible.


http://www.abc.es/cultura/cultural/abci-doris-salcedo-humanos-seres-incapaces-recordar-201710100147_noticia.html






Doris Salcedo ( Bogotà , 1958 ) és una escultora que utilitza l'art com a mitjà de comunicació de la situació política de Colòmbia. Narradora del dolor i la nostàlgia del conflicte que està vivint el seu país, les seves escultures que sovint utilitza mobles com armaris, cadires, roba,  es despullen de tota la naturalesa familiar per donar-lis un aire de malestar i horror. 


Una artista reconeguda com a pionera de l'art conceptual, a on l'important és la reflexió sobre l'obra (el concepte) i el seu procés creatiu més que l'objecte artístic.





Senyals de dol (1989-1990)


Me ocupo del carácter inconsistente de nuestra memoria. Somos seres incapaces de recordar. La tragedia de ayer olvida la de hace un mes, que a su vez borra la de hace dos... Dejamos que todas esas tragedias se apilen sobre nuestros hombros, sobre algo que llamamos «pasado» y que nunca termina de pasar porque forma el presente.





Les Lleis de la Vida

El llibre las Siete Leyes Esperituales del éxito de Deepak Chopra, recull l'essència d'aquelles ensenyances que faciliten la comprensió de les Lleis que aplica la natura per crear tot allò que és material.

Deepak planteja com incorporar a la nostra consciència aquests principis, a través de set lleis, que permeten a l' individu fomentar la seva capacitat de crear lliurement i sense esforç per assolir l'èxit personal.




La Ley del mínimo esfuerzo; la responsabilidad. 

La responsabilidad significa no hechar la culpa de nuestra situación a nada ni a nadie, ni siquiera a nosotros mismos...La responsabilidad equivale a la capacidad de tener una respuesta creativa ante la situación tal como es ahora. Todos los problemas contienen la semilla de la oportunidad, y el hecho de ser consciente de ello nos permite tomar el mmento y transformarlo en una situación mejor o en una cosa mejor.


La Ley de la intención y el deseo.

La intención es el poder verdadero que está detrás del deso. La intención, por sí sola, es muy poderosa, pues la intención es deseo sin apego al resultado. El deseo, por sí solo, es débil, porque para la mayoría de las personas el deseo es atención con apego.
La intención acompañada de desapego conduce al conocimiento del momento presente, centrado en la vida.


La Ley del desapego

En el desapego se encuentra la sabiduría de la incertidumbre ...en la sabiduría de la incertidumbre se encuentra la libertad con respecto a nuestro pasado, con respecto a lo conocido, que es la cárcel del condicionamiento pasado.
El apego, por su parte, se basa en el miedo y en la inseguridad; y la necesidad de seguridad se basa en la falta de conocimiento del Yo verdadero...La verdadera riqueza es la capacidad de tener cualquier cosa que deseamos, en el momento en que la deseamos y con el mínimo esfuerzo.



La emoció imposada al cos


                      




No et paris

Walt Whitman  va ser un poeta,  assagista , periodista i humanista nord-americà  conegut com a pare del vers lliure. La seva obra inscrita en la transició entre el transcendentalisme i el realisme filosòfic va ser durament criticada, i fins i tot censurada, pel seu obert pensament sobre la sexualitat. L'exemple està en el contingut del llibre Fulles d'Herba, amb referències a la homosexualitat o bisexualitat, que la seva època el considerà com a una obra obscena i pornogràfica.





No et detinguis és un preciós poema de Whitman.

Una reflexió a la bellesa interior de l'ésser humà.




No te detengas 


No dejes que termine el día sin haber crecido un poco,
sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte,
que es casi un deber.
No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario.
No dejes de creer que las palabras y las poesías
sí pueden cambiar el mundo.
Pase lo que pase nuestra esencia está intacta.
Somos seres llenos de pasión.
La vida es desierto y oasis.
Nos derriba, nos lastima,
nos enseña,
nos convierte en protagonistas
de nuestra propia historia.
Aunque el viento sople en contra,
la poderosa obra continúa:
Tu puedes aportar una estrofa.
No dejes nunca de soñar,
porque en sueños es libre el hombre.
No caigas en el peor de los errores:
el silencio.
La mayoría vive en un silencio espantoso.
No te resignes.
Huye.
"Emito mis alaridos por los techos de este mundo",
dice el poeta.
Valora la belleza de las cosas simples.
Se puede hacer bella poesía sobre pequeñas cosas,
pero no podemos remar en contra de nosotros mismos.
Eso transforma la vida en un infierno.
Disfruta del pánico que te provoca
tener la vida por delante.
Vívela intensamente,
sin mediocridad.
Piensa que en ti está el futuro
y encara la tarea con orgullo y sin miedo.
Aprende de quienes puedan enseñarte.
Las experiencias de quienes nos precedieron
de nuestros "poetas muertos",
te ayudan a caminar por la vida
La sociedad de hoy somos nosotros:
Los "poetas vivos".
No permitas que la vida te pase a ti sin que la vivas ...



La humanització dels professionals sanitaris

El doctor Enric Benito oncòleg que es dedica a acompanyar malalts terminals, en l'entrevista Para todos La 2, planteja que cuidar els altres, primer el professional sanitari ha d'aprendre a tenir cura de si mateix.


Cultivar la gestió emocional dels professionals sanitaris que treballen amb el dolor i el sofriment per així poder aproximar-se al malalt amb tendresa, sensibilitat, escolta, en l'acompanyament del seu procés i gaudir de l'exercici de cuidar.











La bellesa de l'ànima






El cos-dolor per Eckhart Tolle

El cos-dolor que és l'ombra fosca projectada per l'ego, de fet té por de la llum de la teva consciència. Té por que el descobreixin. La seva supervivència depèn de a teva identificació inconscient amb ell, a més de la teva por inconscient d'enfrontar-te al dolor que viu dins teu. Però si no t'enfrontes, si no duus de la llum de la teva consciència a l'interior del dolor, et veuràs a reviure'l un cop i un altre.


El cos-dolor no vol que l'observis directament i vegis com és. En el moment que l'observes, que sents el teu camp d'energia dintre teu, i que hi dediques atenció, la identificació queda trencada. Ha arribat una dimensió superior de consciència. Jo l'anomeno, presència.


El cos-dolor està format per energia atrapada que s'ha separat del teu camp total d'energia i ha esdevingut temporalment autònoma pel procés artificial d'identificació amb la ment. Identificar-se amb la ment es quedar atrapat en el temps: l'obligació de viure gairebé exclusivament a través de la memòria i l'anticipació. Així crea una preocupació inacabable pel passat i el futur i una recança a honrar i reconèixer el moment present i permetre-li de ser. L'obligació sorgeix perquè el passat et dona una identitat i el futur conté la promesa de salvació, de realització sota alguna forma. Totes dues coses són miratges.

Fragments del llibre ·El poder de l'Ara"   Ekckhart Tolle



La metàfora de La Torre de Babel

La torre de Babel es el símbolo de una acción colectiva desconocida  hasta entonces. Al final estaban participando en su construcción demasiadas personas con diferentes ideas y motivos. Toda la estructura empezó a resquebrajarse y lo que quedó fue una gran confusión. 





La necessitat de l'entrenament mental

La sensació de control sobre la nostra vida ens proporciona la llibertat. 


L'entrenament mental es basa en saber posar cert control sobre la nostra ment. Un control mental que no equival a restringir, sinó a utilitzar el potencial que cadascú tenim per obtenir una habilitat òptima que permeti a la persona sentir-se viva.







Subscriure's a: Missatges (Atom)