Les societats humanes funcionarien millor si es poguessin auto-organitzar?

Las abejas consiguen mantener la temperatura de su colmena exquisitavemnte, a la décima de grado, y no  hay nadie que decida a qué temperatura tiene que estra. Simplemente, los distintos individuos se agobian a diferentes temperaturas y se ponen a batir lasalas para enfriar el ambiente o llevan a cabo los comportamietos necesarios para regular la temperatura. Nadie dirige el proceso: es la suma de todos y el hecho de que sean muchos y distintos lo que permite disponer de un termostato tan bueno.

Eduard Punset, en el llibre "El alma está en el cerebro" utilitza l'exemple de l'organització de les abelles per explicar-nos que les neurones de la nostra ment funcionen com a ciutats que no tenen cap encarregat de control central, cap líder que pugui organitzar les propostes que sorgeixen en el transcurs de l'existència.

La realitat és que la imposició de sistemes liderats en les societats humanes, de vegades destrueix la capacitat de la realització automàtica dels processos o la capacitat creativa, tancant les possibilitats d’auto-realització.