Acompanyament fins al final de la vida

L'entrevista al pediatre Andrés Morgenstern i a la infermera Carla Cusó,  responsables de la nova unitat d'atenció pal·liativa pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebrón  parla sobre l'atenció integral dels pacients menors d'edat  amb malalties terminals.

Poder llegir l'experiència d'aquells professionals que treballen en els equips de cures pal·liatives, ajuda a des mascarar el tabú actual de la mort i a ser més conscients de la importància en l'acompanyament al final de la vida. 

La persona és un tot. ..Primer de tot cal controlar els símptomes físics que apareguin, com el dolor, les molèsties gastrointestinals, etc. Si no tens uns símptomes físics controlats, la resta tampoc ho podràs controlar. Després s’ha de cobrir tota la part emocional i les carències socials. Això ajudarà al fet que la família també tingui un millor estat de benestar. Cal alliberar de preocupacions per poder donar importància a allò realment important, que és l’acompanyament al final de la vida. Parlem del concepte del dolor total, va més enllà del dolor físic, ja que també és emocional o anímic, provocat per la pressió social o per problemes econòmics

Hi ha una altra situació que també es dóna, que és quan els pares o mares ja han acceptat la situació del seu fill i entenen que es morirà. En aquell moment de final de vida i d’acompanyament, moltes vegades es troben amb una pressió social que els planteja “has deixat de lluitar, com és que no fas res pel teu fill?”. Però això no és així. No han deixat de lluitar, sinó que lluiten d’una altra manera, acompanyant-lo fins al final.

És un treball continuat amb la família, no una cosa immediata. Una de les primeres coses que hem de fer és guanyar-nos la confiança de la família. No té sentit que apareguem en el moment final, cal treballar des del principi, abans que arribi un final immediat, per poder prendre decisions amb la família i preparar-se amb temps. Així podrem fer un acompanyament adequat.

http://diarisanitat.cat/entendre-que-fill-morira-no-vol-dir-deixar-lluitar-sino-acompanyar-lo-fins-final/

Compartir el dolor sana

Consells de la psicoterapeuta especialitzada en el dol, Alba Payàs, per facilitar les reunions familiars al llarg de les festes nadalenques, després de la pèrdua de la persona estimada.

A fin de protegerse, en las familias se construyen muros de silencio, que tienen un sentido natural, vinculado al mito de: si te enseño mi dolor, te haré sentir mal. Pero compartir el dolor sana, por la conexión con el otro, que puede sentir más empatía. Pero guardar el dolor puede cronificarlo.

expresar y respetar el deseo de cada persona de vivir ese día según su necesidad. Seguramente no será la mejor Navidad, pero será la que cada uno elija. Y solo el hecho de hablar de ello ya ayuda. Compartir en familia facilita mucho un duelo.

http://www.elperiodico.com/es/opinion/20161207/compartir-el-dolor-sana-guardarlo-puede-cronificar-5677290

El treball contribueix en la transformació de la societat o l'erosiona amb la seva hiperactivitat ?

Henry David Thoreau fou un assagista, escriptor, naturalista i filòsof nord-americà conegut pel llibre Walden, o la vida als boscos, per la seva reflexió sobre la vida senzilla en un entorn natural i lluny de la tecnologia.

"El trabajador realmente eficiente se da cuenta de que no tiene que colmar su día de trabajo, sino más bien acometer sus labores diarias con un aura de tranquilidad y placer. De esta manera, tiene un amplio margen para relajarse durante el día. Del tiempo, guarda con celo el grano y procura no exagerar el valor de la cáscara. ¿O es que una gallina se sienta a poner el día entero? Puede poner solamente un huevo y, paralelamente, no colecta lo necesario para poner otro. Quien trabaja mucho no trabaja arduamente."

"La mayor parte de los hombres, incluso en este país relativamente libre, se afanan tanto en artificios innecesarios y labores absurdamente mediocres, que no les queda tiempo para recoger los mejores frutos de la vida."

Quin lloc ocupa en la meva vida treballar?

És necessari una pausa en la productivitat del treball?

El treball contribueix en la transformació de la societat o l'erosiona amb la seva hiperactivitat ?

 

La saviesa de la cultura

No ser escuchado no es razón para guardar silencio.

Victor Hugo    Los miserables

-----

Sorprenderse, extrañarse, es comenzar a entender.

José Ortega y Gasset       La rebelión de las masas

-----

La mayoría de las personas son otras: sus pensamientos, las opiniones de otros; su vida, una imitación; sus pasiones, una cita.

Oscar Wilde     De  profundis

-----

El error consisitió en creer que la tierra era nuestra cuando la verdad de las cosas es que nosotros somos de la tierra.

Nicanor Parra      Ecopoemas

-----

El alma que hablar puede con los ojos, también puede besar con la mirada.

Gustavo Adolfo Bécquer       Rima XX

La forma humana de la mà de Gustav Klimt

La bellesa poètica de la forma humana a través del traç delicat de Gustav Klimt.

El temps podria ser una il·lusió?

El passat, el present i el futur no són absoluts, canvien segons l'ull de l'espectador.

El temps no existeix, mai ho ha fet i mai ho farà.

Sempre amb tu FRIDA KAHLO

Les societats humanes funcionarien millor si es poguessin auto-organitzar?

Las abejas consiguen mantener la temperatura de su colmena exquisitavemnte, a la décima de grado, y no  hay nadie que decida a qué temperatura tiene que estra. Simplemente, los distintos individuos se agobian a diferentes temperaturas y se ponen a batir lasalas para enfriar el ambiente o llevan a cabo los comportamietos necesarios para regular la temperatura. Nadie dirige el proceso: es la suma de todos y el hecho de que sean muchos y distintos lo que permite disponer de un termostato tan bueno.

Eduard Punset, en el llibre "El alma está en el cerebro" utilitza l'exemple de l'organització de les abelles per explicar-nos que les neurones de la nostra ment funcionen com a ciutats que no tenen cap encarregat de control central, cap líder que pugui organitzar les propostes que sorgeixen en el transcurs de l'existència.

La realitat és que la imposició de sistemes liderats en les societats humanes, de vegades destrueix la capacitat de la realització automàtica dels processos o la capacitat creativa, tancant les possibilitats d’auto-realització. 

Reflexió

Lo más importante en la vida, no es tener experiencias, sino “aprender” de las experiencias. 

Sternberg

Si una persona es creativa la pregunta que se hace, no es si va haber obstáculos, por qué es seguro que los habrá. La pregunta de una persona creativa necesita hacerse es: ¿Tengo el coraje para afrontar y superar los obstáculos?        

 Sternberg

 

La felicdad es básicamnete la ausencia del miedo, como la belleza es la ausencia del dolor.

Reflexiones acerca de la Supervisión en Arteterapia (Editorial FEAPA)

Cada supervisión es un viaje compartido, original y único que debemos transitar con esa mirada nueva dispuesta a descubrir a cada paso...Es la reflexión la segunda mirada que oferce la supervisión, la que permite al terapeuta tener una mayor consciencia de este acontecer, permitiéndole desarrollar una intervención más ajustada y pertinente al acaecer del paciente. Posibilita una escucha interna que será el sostén del necesario silencio intrapsíquico y la atención flotante que hará de pantalla al recorrido sutil y cuidadoso del entramado psiquico y afectivo del paciente

    Mónica Cury

Vincularse es experimentar el estra vivo en el quehacer de la sesión. Ello lo volverá a poner en el juego del deseo una y otra vez, con lo que comporta de pérdida, de desazón, de creación y de paertura de si mismo.

Miquel Izuel

Apreciar su obra en su conjunto perite revisar qué emergentes surgen y cuaales, todo y reiterarse, quedan a menudo olvidados. Hay contenidos que el paciente va referenciando en su obra y pueden pasarnos por desapercibidos. Revisar la obra puede dar pistas de por dónde continuar el trabajo.

Montse Omenat