Queda en un record aquells baixos polsosos i plens d objectes diversos. El desig de buscar un espai personal per treballar la creativitat, els ha convertit en un taller d'investigació i reflexió que m'endinsa en el camí de l'Artteràpia. Aquest blog contempla esdeveniments que em fa vivenciar l'art, i les produccions d'exploració interna mitjançant els diferents llenguatges artístics.
Els Centres d'Energia del Cos
En les propostes de les sessions de Dibuix i Energia, impartits per l'artista Eulàlia Valldosera, aquesta en sol compartir el pensament i també la seva pràctica amb la cultura andina.
Sessió darrera sessió, he pogut conèixer els fonaments més bàsics en que es sustenta la sanació energètica de la cultura inca, i quan més m'endinso en ells, més percebo certes similituds amb la pràctica hindú, com per a exemple amb l'harmonització dels xacres.
És interessant escoltar el programa de l'Ofici de Viure, l'Harmonització dels xacres, en el qual ens parlen sobre del funcionament dels centres d'energia del cos partint de la visió d'aquelles medicines que han observat el cos no com a objecte extern, sinó que des de la introspecció, han vist que hi ha un eix d' àrees energètiques.
Així, la representació energètica relacionada amb la cosmovisió, veu com la vida ha sorgit del buit una energia la qual estan formades totes les coses. O sigui tot és energia, el cos, les emocions, els pensaments, l'univers,...i estan distribuïts en centres energètics.
La pràctica d'harmonitzar, permet posar en sintonia els centres energètics del cos, i cada cultura té maneres diferents d'anomenar-ho.
hindú-xacra-roda-moviment
xinesa-dantian-camp de conreu
andina-nyawui-ull
Tots parteixen de la idea de la CIRCULACIÓ, moure la energia per hi hagi un EQUILIBRI.
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-de-viure/harmnonitzar-els-txacres/audio/1040570/
No tot acaba amb la pell
M'ha agradat la simplicitat com la investigadora, doctora en Biomedicina, Ana María Oliva, ens recorda que els nostres límits són realment "il-limitats".
A medida que vamos aumentando en conocimiento de nosotros mismo, en auto-percepción, a medida que vamos profundizando en eso que nos hace únicos, habitualmente vamos también ampliando nuestras fronteras. Una persona con un conocimiento limitado de sí mismo, pensará que termina donde termina su piel. Si ha desarrollado una mínima consciencia de la energía, sabrá (y sentirá) que no termina en su piel. De hecho, el campo electromagnético no termina. Y así, me voy dando cuenta de que los demás también forman parte de mí. Por eso, a medida que más comprendo sobre mí, más abrazo a los demás en mi vida, más presente tengo que el bienestar es común. Y la verdadera ecología nace ahí, en la comprensión de la unidad esencial de todo lo que existe.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)