Queda en un record aquells baixos polsosos i plens d objectes diversos. El desig de buscar un espai personal per treballar la creativitat, els ha convertit en un taller d'investigació i reflexió que m'endinsa en el camí de l'Artteràpia. Aquest blog contempla esdeveniments que em fa vivenciar l'art, i les produccions d'exploració interna mitjançant els diferents llenguatges artístics.
¿”Todo” es arteterapia?
No siempre es posible hacer un taller de arteterapia. A veces lo que se hace, bajo el nombre de arteterapia, es un taller de expresión o creación, a lo sumo un laboratorio o como aborda María Navarro (arteterapeuta) en su investigación; un boceto.
La vocació d'acompanyar en el dol
La sensació és que el patiment ens mata. El patiment no ens mata, si el sostenim, ens dona una força impressionant.
Una entrevista que ben bé podria ser la introducció al màster de pal.liatius, d'acompanyament en els processos de pèrdues.
Hi ha una por, és un misteri, s'acaba la vida i no sabem què hi ha. Això fa molta por. Qualsevol canvi, encara que sigui de feina, fa por.
Perquè no en tenim el control.
Ni cap referència. Si canvies de feina, al cap i a la fi saps que tens un sou, uns horaris, sí que fa por el pas, però hi ha uns mínims de referència. Però quan et mors et quedes sense cap referència. No saps res d'on vas, no pots intentar pensar això s'assemblarà a tal. No, perquè no s'assemblarà a res que haguem viscut. I això fa molta por. I per altra banda, és que ho perds tot. La mort representa perdre tot el que has construït durant la vida, i no només material, sinó sobretot el que no és material.
Penso que la vida és sàvia, és veritat que poden haver-hi morts més sobtades que d'altres, però la vida ens prepara per a la mort. Diuen que fem més de 250 dols a la vida. És com un petit engranatge que et posa en marxa per quan vingui la mort.
La persona que està malalta és molt permeable, absorbeix molt el que està passant al seu voltant i es preocupa pel que deixa aquí.
Posant-hi molt d'amor. Una persona que no s'ha pogut acomiadar té dos dols: el de la mort i el del comiat que no s'ha pogut fer. Són dues pèrdues. Però al final també penso que la persona que mor també escull, i hi ha qui escull que no vol acomiadar-se.
No és que estiguem vivint i de cop i volta morim. És que la vida és plena de morts petites.
Per saber més del treball d'aquesta professional:
Una antiga poesia taoista
Haz sin hacer;
Haz sin ajetreo;
Saborea lo insípido;
Identifica lo grande en lo pequeño
Y las múltiples vías en una;
Recompensa la animadversión con amabilidad;
Planifica lo serio mientras siga habiendo luz;
Haz lo grande, mientras siga siendo pequeño;
En la vida, empieza siempre lo difícil sin alardes;
En la vida empieza las cosas grandes cuando son pequeñas.
Luego la mujer prudente
Nunca hace lo grande;
Luego ella puede completar su grandeza.
Quien promete con facilidad, no suele mantener su palabra;
Quien aborda muchas cosas tranquilamente conseguirá
muchas cosas difíciles.
Luego la mujer prudente
Porque no se la toma a la ligera
No encontrará nada duro.
Lao-Zi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)