Queda en un record aquells baixos polsosos i plens d objectes diversos. El desig de buscar un espai personal per treballar la creativitat, els ha convertit en un taller d'investigació i reflexió que m'endinsa en el camí de l'Artteràpia. Aquest blog contempla esdeveniments que em fa vivenciar l'art, i les produccions d'exploració interna mitjançant els diferents llenguatges artístics.
Eva Millet: ‘Hem detectat que hi ha pares helicòpter, pares piconadora, pares guardaespatlles, pares mànager i pares entrepà
El fet de que s'està idealitzant "una criança d'aferrament" que deforma la teoria d'aferrament o creació del vincle, provoca que es perdi el sentit comú en l'educació dels fills.
Convido a la reflexió amb la lectura del següent article.
https://www.vilaweb.cat/noticies/eva-millet-hem-detectat-que-hi-ha-pares-helicopter-pares-piconadora-pares-guardaespatlles-pares-manager-i-pares-entrepa-entrevista-hipernens-educacio-hiperpaternitat/
Educar és deixar anar amb amor i oferir eines al fill perquè sigui independent. És aquí on falla l’estil de criança. Avui ens fan creure que per ser bons pares hem de sobreprotegir els fills. Que hi hem d’estar constantment a sobre. I els hem d’atendre de manera desmesurada. Que els hem de resoldre els problemes sistemàticament. I no tan sols això, sinó que ens hem d’avançar als seus problemes. I això porta a un estrès molt gran a les famílies.
Estimar un fill és també dir-li que no. Estimar un fill és confiar en les seves capacitats. Cal entendre que els fills poden fer moltes coses sense la nostra ajuda. Això també és estimar. Hem d’aprendre a estimar sense sentir-nos culpables i sense tenir la impressió que ens jutgen constantment com fem de pares. Els pares perfectes no existeixen. Hem de voler ser uns pares raonablement bons.
S’ha normalitzat fer els deures amb els fills. O fins i tot, fer els deures per ells. Si això es fa per sistema, li transmets que no ho pot fer sense tu. I ho fas amb la millor de les intencions.
Un mirada a la solitud per Carl Jung
De niño me sentía sólo, y todavía me siento así, porque sé cosas e insinúo cosas que otros parecen no conocer, y la mayoría no quiere saber. La soledad no consiste en no tener personas alrededor, sino en no poder comunicar las cosas que a uno le parecen importantes, o en callar ciertos puntos de vista que otros encuentran inadmisibles.
Carl Jung
Pioneres de l'Artteràpia
Margaret Naumburg, Edith Kramer i Natalie Rogers.
Además del psicoanálisis, a lo largo de su vida Naumburg se interesó por las culturas orientales, el arte surrealista, la parapsicología y el psicodrama. Esta inquieta mujer desarrolló sus ideas a través de la escritura, creando numerosos poemas y obras de teatro, además de escribir numerosos artículos y un total de cinco libros en los que expone sus conclusiones y hallazgos. Es en sus libros en los que sostiene la importancia del lenguaje simbólico e imaginario como un camino accesible para llegar al inconsciente, más allá del alcance del psicoanálisis y de la psicoterapia psicodinámica.
Es a Edith Kramer a quien se atribuye el desarrollo del concepto de “la tercera mano” del arteterapeuta, que puede resumirse como la capacidad del terapeuta de arte para facilitar el proceso artístico de una persona (tales como ayudar estratégicamente con la mezcla de las pinturas en un color deseado o intervenir en los momentos críticos durante la elaboración del arte, por parte de un maestro). Una de sus frases célebres relacionadas con arteterapia dice: “El arte dice la verdad”.
“El aspecto centrado en la persona de la terapia de artes expresivas describe la filosofía básica que subyace en mi trabajo. El centrado en el cliente o el enfoque centrado en la persona desarrollado por mi padre, Carl Rogers, hace hincapié en el papel del terapeuta como empático, abierto, honesto y congruente, y el cuidado que ella escucha en profundidad y facilita el crecimiento de un individuo o un grupo. Esta filosofía incorpora la creencia de que cada individuo tiene valor, la dignidad y la capacidad de auto – dirección. La filosofía de Carl Rogers se basa en una confianza en un impulso inherente hacia el crecimiento en cada individuo. Baso mi enfoque de la terapia en artes expresivas en una muy profunda fe en la capacidad innata de cada persona para llegar hacia su máximo potencial. La investigación de Carl Rogers en el proceso psicoterapéutico reveló que cuando un cliente se siente aceptado y entendido, se produce la curación”.
https://www.tallermultinacional.org/margaret-naumburg-edith-kramer-y-natalie-rogers-mujeres-en-arteterapia/
Un camí interior a través de la veu i l'Artteràpia
Un article que descriu la disciplina de l'Artteràpia com aquella proposta que cerca mirar més enllà dels símptomes d'una Difonia, que l'alt contingut de frustració (emoció retinguda) l'expressava repetidament en les sessions de logopèdia, a través del plor.
Un procés terapèutic de descoberta de la pròpia imatge junt amb aquells personatges/màscares amb els quals conviu diàriament. Un procés de permetre a la persona establir una relació de la seva respiració amb tot allò retingut d'un "cos viscut" que no es va poder expressar en el seu moment ( ràbia, l'enuig, l'amor...)
Interessant.
El Arteterapia ha sido nuestra gran aliada, porque nos ha permitido salir de lo puramente mecánico, salir de la necesidad del control absoluto del cuerpo y las emociones, poder expresar desde lo creativo y “sin sentido” lo que más sentido tiene para nuestro inconsciente, usar el arte para hacer las paces con el arte (cantar), confiar en la propia intuición a través del uso de los materiales y sobre todo nos ha permitido SOLTAR-NOS.
http://www.sublimarte.es/2016/02/numeros-publicados.html
Subscriure's a:
Missatges (Atom)