Destapant l'obra de l'artista Lita Cabellut
L’objectiu de l’artista (pintor, músic, cineasta, poeta…) és com un camp de guerra vist des del cim d’una muntanya i ha d’anar més enllà del que veu l’ull. Els artistes haurien de ser els periodistes de l’època.
Lita Cabellut crea impel·lida, empresa, incitada o esperonada, i això mateix és el que provoca el seu treball en l'espectador. No fa una pintura al cavallet, sinó que treballa sense tenir en compte cap condicionant, moguda per unes energies internes que ens recorden l'action painting de l'expressionisme abstracte, el dripping de Pollock, les maculatures corporals d'Ives Klein o l'espontaneïtat del subconscient que preconitzava Dubuffet. Encara que estic convençut que ella ignora aquests precedents tot i conèixer-los, perquè actua de forma desinhibida atent a una concepció de l'art pròpia que s'ha anat consolidant amb els anys.
