Destapant l'obra de l'artista Lita Cabellut

L’objectiu de l’artista (pintor, músic, cineasta, poeta…) és com un camp de guerra vist des del cim d’una muntanya i ha d’anar més enllà del que veu l’ull. Els artistes haurien de ser els periodistes de l’època.

Lita Cabellut

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/lita-cabellut-no-ets-millor-pintora-perque-venguis-mes-sino-quan-la-gent-es-commou/audio/984624/

Lita Cabellut crea impel·lida, empresa, incitada o esperonada, i això mateix és el que provoca el seu treball en l'espectador. No fa una pintura al cavallet, sinó que treballa sense tenir en compte cap condicionant, moguda per unes energies internes que ens recorden l'action painting de l'expressionisme abstracte, el dripping de Pollock, les maculatures corporals d'Ives Klein o l'espontaneïtat del subconscient que preconitzava Dubuffet. Encara que estic convençut que ella ignora aquests precedents tot i conèixer-los, perquè actua de forma desinhibida atent a una concepció de l'art pròpia que s'ha anat consolidant amb els anys.

Daniel Giralt-Miracle.

Professionals de l'Artteràpia

María Antonia Hidalgo, directora executiva del màster “Arteterapia y aplicaciones del arte para el diálogo y la integración social, V edición” de la Universitat Pablo de Olavide, ens explica l'enfocament integratiu i psicosocial  de l'Artteràpia dins el programa formatiu.

Un dispositiu de treball que ajuda a la persona perquè estigui disponible a l'escolta, a la creativitat, a la compassió i al respecte d'un mateix.

“La diferencia con otras formaciones similares es, precisamente, nuestro enfoque integrativo y comunitario. Partimos de un abordaje bio-psico-social y no bio-médico del concepto de salud. Por tanto, partimos del concepto de recuperación, no de enfermedad. Esta óptica lo cambia absolutamente todo. Este programa también dialoga con la visión feminista y los derechos de la dignidad humana dentro de la teoría crítica, lo que ha venido a reforzar su carácter psicosocial y transdisciplinar”.

“El máster, desde su primera edición, se caracteriza por ser inclusivo en los lenguajes artísticos. Hay una predisposición absolutamente abierta para los planteamientos expresivos: el movimiento, la poesía, las artes plásticas y visuales, la música, la narrativa, el vídeo y la fotografía, entre otros”, apunta la arteterapeuta. De esta manera, la práctica de la arteterapia puede aportar múltiples beneficios a las personas que la llevan a cabo, puesto que proporciona un espacio lento, de escucha consciente, y con grandes silencios “en una sociedad de la aceleración y aturdimiento continuo”.

https://www.upo.es/fundaciones/la-arteterapia-una-disciplina-en-auge-hacia-el-bienestar-social-y-comunitario/

L'évolution de la danse

L'evolució amb l'evolució de la dansa a través de les generacions.

Endavant...

Recordant a Joan Brossa

De l'exposició Poesia Brossa del MACBA que revisa gran llegat de l'obra del poeta català a través dels llibres, les recerques plàstiques, travessant el teatre, el cinema, la música, les arts d'acció, exposo algunes afirmacions de l'artista, que ben bé ens poden servir de reflexió dins el context de la societat actual.

El joc s'ha de transcendir. El teatre s'ha de reinventar (encara som a la tragèdia grega). La il-lusió és el motor que no s'ha de perdre. La màgia s'ha d'entendre com una necessitat de canvi. El somni no s'ha d'acolorir. Per al creador l'atzar és un factor important: a la pobresa de la limitació opera un munt de possibilitats. L'absurd s'ha d'apadeçar i a la realitat se li han d'obrir les finestres, ha de ser un punt de partida, no pas d'arribada.

Considero la investigació com un viatge a l'inconegut, una capbussada al mirall de la imaginació; per tant no puc assegurar on porten les meves experiències actuals ni què pensaré jo mateix d'aquí uns quants anys. De moment continuaré forçant els mitjans habituals de percepció per descobrir nous espais de sensibilitat. Accepto el passat pel fet que m'ha portat al present, i el futur depèn del present.

Quan em pregunten quina obra m'agrada més, sempre contesto que la que està per fer. Entenc la creació com una aventura, una paràbola que s'obre a l'infinit. Forma una corba que no s'hauria de tancar mai.

Art programat?

Quan la creativitat va deixar de ser (exclusivament) humana, és l'article de Jose Valenzuela Ruiz, el qual analitza com funcionen les intel·ligències artificials artistes.

Fins a on pot arribar la ment humana...crear per descrear.

El desenvolupament d’intel·ligències artificials (IA) capaces de compondre una melodia o pintar un quadre sorgeix del resultat de recerques que van des de l’estudi de la ment humana i els seus processos creatius fins al disseny de sistemes capaços de replicar els mecanismes cognitius del cervell de l’artista. Disciplines com la neurociència, la informàtica, la teoria de l’art o la filosofia conflueixen en un camí que ens porta de la descoberta de l’espurna de la creativitat a la seva rèplica en un sistema artificial. Un treball amb un futur que ens fa plantejar-nos si l’art deixarà mai de ser considerat una activitat exclusivament humana.

L’arribada d’una nova fornada d’IA artistes i autoconscients, per contra, ens oferirà una cosa mai vista abans: art concebut per ments no humanes a partir dels seus propis impulsos creatius.

http://lab.cccb.org/ca/quan-la-creativitat-va-deixar-de-ser-exclusivament-humana/

Bidegin

Breu documental del treball que realitza l'Associació Bidegin de Guipuzkoa, en l'acompanyament del dol i malalties greus ja en un procés avançat.

Reflexions de Byung-Chul Han

Les reflexions del professor de Filosofia i Estudis culturals de la Universitat de les Arts de Berlín, Byung-Chul Han,  poden semblar pessimistes però són una realitat que cal considerar.

Narcisismo. Sostiene Han que “ser observado hoy es un aspecto central de ser en el mundo”. El problema reside en que “el narcisista es ciego a la hora de ver al otro” y sin ese otro “uno no puede producir por sí mismo el sentimiento de autoestima”. El narcisismo habría llegado también a la que debería ser una panacea, el arte: “Ha degenerado en narcisismo, está al servicio del consumo, se pagan injustificadas burradas por él, es ya víctima del sistema; si fuera ajeno al mismo, sería una narrativa nueva, pero no lo es”.

https://elpais.com/cultura/2018/02/07/actualidad/1517989873_086219.html