Queda en un record aquells baixos polsosos i plens d objectes diversos. El desig de buscar un espai personal per treballar la creativitat, els ha convertit en un taller d'investigació i reflexió que m'endinsa en el camí de l'Artteràpia. Aquest blog contempla esdeveniments que em fa vivenciar l'art, i les produccions d'exploració interna mitjançant els diferents llenguatges artístics.
Un libro que no se lee, es un libro que muere
La lectura nos da un lugar al que ir cuando tenemos que estar donde estamos.
Mason Cooley
Lee para vivir.
Gustave Flaubert
La lectura es una forma de arte y toda persona puede ser artista.
Edwin Louis Cole
Es lo que lees cuando no tienes que hacerlo, lo que determina lo que serás.
Oscar Wilde
Un homenatge a l'artista Gemma Molera 1964-2018)
Recordem l'entrada Pulmó i ossos (blog 15/5/17), un treball introspectiu de Gemma Molera arran d'un càncer de pulmó amb metàstasi als ossos.
"Descobreixo que tinc un projecte clar per anar al taller: seguir el camí del meu càncer amb la meva pròpia obra, anar desgranant tot el que m'està succeint. Poder sentir què és que em caigui el cabell, treure grapats de pèl i convertir-los en encàustica, poder fer un autoretrat, pintar amb els cabells la recaiguda! Rapar-me al zero i sentir-me la closca nua, amb les cicatrius de totes les meves trencadisses per la vida. Focalitzar-me amb els ulls clucs altre cop, prendre consciència de qui sóc jo. I fer-me la perruca dels meus somnis, més bonica que el meu propi cabell. També començo a fotografiar les meves empremtes als lavabos, passen a formar part del meu projecte artístic". Al cap d'un temps, en saber que tenia afectades més parts del cos que no intuïa, va passar a fer uns dibuixos molt més vivencials: "Sorgeixen des del meu interior, buscant l'infant de l'ànima. Deixo anar les meves mans amb ploma d'ocell i tinta xinesa. El dibuix, l'encàustica i el gravat són la meva passió, em donen força i em permeten expressar-me més enllà de les paraules".
http://www.catorze.cat/noticia/6324/cancer/jo
El paradigma triunitari de Claudio Naranjo
Un poema que commemora aquella abraçada entre el pare, la mare i el fill.
Menys és més
Del llibre Darshan de l'Alexis Racionero, comparteixo la reflexió del pensador Galbraith, sobre la pressió en què estan sotmeses les societats capitalistes, en l'afany d'acumular, de tenir més per aconseguir una suposada felicitat.
"El hombre pobre tiene siempre una visión precisa de su problema y de su remedio; no tiene suficiente y necesita más. El rico puede suponer o imaginar una variedad mucho mayor de inforturios y, por lo tanto, se encontrará mucho menos seguro de su remedio. Al mismo tiempo, y hasta que no aprenda a vivir con su riqueza, evidenciará una perceptible tendencia a emplerla en fines equivocados o hacer en otro caso el ridículo."
John K. Galbraith La sociedad opulenta
Lliçons del Tao
La propietat de la flexibilitat
El hombre, al nacer, es blando y flexible, y al morir queda rígido y duro.
Las plantas, al nacer, son tiernas y flexibles, y al morir quean duras y secas.
Lo duro y lo rígido son propiedades de la muerte.
Lo flexible y lo blando son propiedades de la vida.
Por esto, la fortaleza de las armas es la causa de su derrota, y el àrbol robusto es abatido.
Lo duro y lo fuerte es inferior, y lo blando y lo frágil es superior.
Tao Te King, LXXXVI
És la nostra educació?
Val la pena escoltar el programa d'Intel·ligència emocional de l'Elsa Punset.
Se'n pot extreure una bona reflexió sobre la pràctica educativa tan dels nens com dels joves de la nostra societat.
No niegues la luz
Las alas pierden su luz
cuando dejamos de amar,
cuando le damos la espalda al Amor.
Las alas niegan su propis luz
a medida que dejamos de amarnos
en la totalidad.
Volver al amor es volver a la Luz,
a la Luz del immenso Amor
que nunca nos dejó.
Las alas de sombra no son sino
el reverso de las als de Luz,
pues se han dado la vuelta.
Para devolverlas a la Luz
basta con un giro y ya está.
Tan fácil, tan fácil...
y nos empeñamos en hacer del proceso
una tortura...
Pruébalo,
coge tus alas y dales la vuelta.
Míralas con amor y con deseo.
Verás como comienzan a despedir destellos
insusitados de esperanza abierta.
Abrázalas, ámalas,
déjalas ser ellas mismas.
Acéptate tal cual,
abre tus alas, llévalas a la luz.
Confía, sé tú mismo.
Desde el reino del dolor sólo se percibe
el reverso de las alas,
su sombra alargada y fría.
La culpa no ayuda a sentir
el tibio calor del abrazo de la Luz...
La incomprensión, sus muros son gélidos ...
La incomunicación, con el calor de la mañana,
genera la soledad que alarga su mano
hasta tocar los pliegues más recónditos
de nuestras alas, y las deja heladas,
las deja yermas, desoladas...
...en sombra no más.
Vuelve a la luz,
vuelve al Amor,
regresa a casa,
al nido de calor.
Camina por la playa,
cruza el puente que separa
la Luz de la Sombra,
date la vuelta,
comienza a sentir el tibio
amanecer del sol primaveral.
Grítale al viento que te amas,
díle al Universo entero que
estás ya listo para el viaje,
abre las alas y déjalas a la Luz,
deja que las envuelva la calidez
de la ternura y de la gracia divina.
Así no más.
Así a la Luz.
Alas de Luz Rosetta Forner
Subscriure's a:
Missatges (Atom)