Ningú em vol dir que l'avi s'està morint però no cal perquè ja ho sé

Una tendra carta de la mirada quan una criatura conviu en un entorn de dol per la mort d'un familiar.
Un relat que mostra la clarividència dels infants quan els adults, enduts per la seva pròpia por, amaguen l'evolució i el final de la persona estimada.

Un dia vaig despertar-me al matí i la mare no era a casa, i la mare normalment sempre hi és. El pare va dir-me que havia anat un moment a un lloc, i normalment el pare sempre em diu a quin lloc ha anat la mare. Però el dia que l'avi va anar a l'hospital per primera vegada, ningú m'ho volia dir. Després sí que m'ho van dir, però al principi no.

http://www.catorze.cat/noticia/313/problema/dels/hospitals