Queda en un record aquells baixos polsosos i plens d objectes diversos.
El desig de buscar un espai personal per treballar la creativitat, els ha convertit en un taller d'investigació i reflexió que m'endinsa en el camí de l'Artteràpia.
Aquest blog contempla esdeveniments que em fa vivenciar l'art, i les produccions d'exploració interna mitjançant els diferents llenguatges artístics.
Interessant entrevista a la professora de l'Institut Tecnològic de Massachussetts, Sherry Turkle, arran de la darrera publicació "En defensa de la conversación", a on analitza el risc imminent de la societat actual de perdre la capacitat d'expressar-se cara a cara, de l'evitació del contacte visual i també de la pèrdua de l'espontaneïtat en la conversació amb l'altre.
"Sin conversación cara a cara perdemos lo que nos diferencia de otras especies: la humanidad"
"La tecnología ha hecho que estemos experimentando una huida de la conversación cara a cara" y esto tiene consecuencias muy negativas porque "la conversación es la base de la democracia y los negocios, sustenta la empatía y es básica para la amistad, el amor, el aprendizaje y la productividad".
Per complementar el missatge de l'entrevista anterior, us presento un simpàtic vídeo, Idiots, de l'ús i també abús de la utilització del mòbil en aquelles relacions quotidianes, a on les conversacions s'emmarquen a través dels diàlegs de les imatges que apareixen en la pantalla del propi mòbil.
El silencio es quietud, pero jamás vacío; es claridad, pero no falta de colorido; es ritmo comparado a un sano latido cardíaco; es fundamento de todo pensar y de este modo lo que descansa en lo creativo del valor. Del silencio surge todo lo que vive y perdura. Si poseemos en nosotros mismos esta calma silenciosa podremos hacer frente al ruido más extremo con ecuanimidad, pues el silencio nos comunica con el universo, con el infinito, es la raíz de la propia existencia y de este modo el equilibrio de la propia vida.
El silencio perfecto que yo me inclino a calificar sagrado es, en primer lugar, el silencio del corazón y del espíritu. No es un silencio insensible, ni tampoco un silencio despiadado. Es un silencio sereno, lleno de amor, caritativo, abierto...
Un silencio en el cual se manifiestan a los amigos, a la familia, al mundo todo nuestras vibraciones más íntimas, nuestras voces más primitivas.
Extractes de la dissertació entre el violinista
i director Yehudi Menuhin l'any 1977 a l'esglèsia de St Jamesde Picadilly de Londres.
Soy como una ola del mar que la arena invita a besar, a liberarse, a tranquilizarse, a mirarse o fundirse en un abrazo común de encuentros de mayor salud, equilibrio y luz.
Rosa Maria Sanchís
( Helios
Cartas que me inspiraron...ELEGIR LO POSITIVO)
Un llibre de relats de diferents testimonis reals que han pogut superar el Càncer. en el qual es reflecteix l'encontre amb la malaltia des de la mirada a la predisposició a gaudir de la vida, amb valentia, alegria i coratge.
En l'entrevista sobre la nova publicació del llibre "La evolución del amor", de Gerald Hüther neurobiòleg alemà, descriu com l'amor és una font d'assoliments evolutius fonamentals al llarg de la història..
Una interessant entrevista que invita a la reflexió a aquest sentiment, l'Amor, com aquell potencial humà capaç de cercar una harmonia en les relacions interpersonals i també culturals, per tal de superar algun dels problemes més emergents actualment, l'autodestrucció.
El amor es nuestra única perspectiva de supervivencia en este planeta
Para sacar provecho de nuestro potencial tenemos que encontrarnos los unos con los otros como sujetos en lugar de tratarnos como objetos.
Un projecte organitzat per Catorze.cat i lletrA (UOC), que parteix d'una sel·lecció de 14 poemes, a on la sensibilitat poètica emergeix amb l'acompanyament del traç il·lustrat i també del poema recitat.
Agrair la bona acollida de les participants al llarg del desenvolupament dels tallers d'Artteràpia, l'Art de veure el que no es veu, que s'han realitzat a través de la Lliga contra el Càncer de les comarques de Tarragona que ha confiat amb aquesta disciplina per ajudar en el suport oncològic.
Un recorregut en deixar fluir l'interior personal mitjançant propostes d'experimentació lliure i creativa que ha facilitat a cada participant iniciar un viatge personal i l'accés als sentiments difícils d'expressar, així com integrar les seves pròpies experiències i interpretacions en relació a la seva malaltia.
INFORME DE CARÍCIAS La caricia es un lenguaje si tus caricias me hablan no quisiera que se callen
La caricia no es la copia de otra caricia lejana es una nueva versión casi siempre mejorada
Es la fiesta de la piel la caricia mientras dura y cuando se aleja deja sin amparo a la lujuria
Las caricias de los sueños que son prodigio y encanto adolecen de un defecto no tiene tacto Como aventura y enigma la caricia empieza antes de convertirse en caricia
Es claro que lo mejor no es la caricia en sí misma sino su continuación
A través de la poesia Mario Benedetti, assagista i escriptor uruguaià, ens apropa al missatge dolç i sanador de les carícies. Una deguda transmissió d'aquest simple gest tan primitiu, col.labora a calmar aquell malestar tant físic com emocional que es pot presentar en certa moments vitals.
La carícia són una demostració d'afecte, una forma de reconeixement vers als altres, una retrobament amb la persona, una necessitat biològica i psicològica (humana).
El programa de l'Ofici de viure, El cinquè element de la salut, ens convida a la reflexió del poder de la vida que tenen intrínsec les persones com a natura que són.
El cinquè element, ja se li digui èter, quinta essència, plasma o qi, és la font infinita d'energia disponible arreu, i podria ser també una energia guaridora.
Miquel Magrau
El cuerpo es el último eslabón de la cadena, por decirlo así, es la parte en la que la enfermedad, se manifesta más tarde. Esta es la secuencia: primero viene la información y por tanto la creencia. Luego, eso tiene una contraparte energética, que se expresa enérgicamente y si eso se mantiene, coagula en el cuerpo físico. Si yo puedo trabajar sobre esa enfermedad desde diferentes niveles, va a ser mucho más efectivo que si sólo lo hago de uno.
Una tendra carta de la mirada quan una criatura conviu en un entorn de dol per la mort d'un familiar. Un relat que mostra la clarividència dels infants quan els adults, enduts per la seva pròpia por, amaguen l'evolució i el final de la persona estimada.
Un dia vaig despertar-me al matí i la mare no era a casa, i la mare normalment sempre hi és. El pare va dir-me que havia anat un moment a un lloc, i normalment el pare sempre em diu a quin lloc ha anat la mare. Però el dia que l'avi va anar a l'hospital per primera vegada, ningú m'ho volia dir. Després sí que m'ho van dir, però al principi no.
Interessant la mirada sobre el dolor crònic que exposa el neuròleg, Jordi Montero, en aquesta entrevista.
Una escolta, una mirada, una carícia, simples gestos a l'abast de les nostres mans.
La caricia es comunicación, y tiene un efecto clarísimo sobre el dolor. El contacto táctil es necesario en el animal. Si impides que la madre rata acaricie a sus crías, lo que hacen durante horas, las crías mueren.
Hay que aplaudir cuando alguien llora, cuando alguien siente. No debemos reprimir las emociones, porque estamos expresando nuestra verdadera esencia. Reprimirlas es crearte problemas en tus redes neuronales.
Tengo miedo de verte necesidad de verte esperanza de verte desazones de verte tengo ganas de hallarte preocupación de hallarte certidumbre de hallarte pobres dudas de hallarte tengo urgencia de oírte alegría de oírte buena suerte de oírte y temores de oírte o sea resumiendo estoy jodido y radiante quizá más lo primero que lo segundo y también viceversa.
