Hermann Hesse

L'obra del novel·lista i poeta alemany, Hermann Hesse, es va caracteritzar pel seu interès al misticisme oriental i en la recerca del propi jo.


L'article Lo que los árboles nos enseñan acerca de la vida y la permanencia, fa referència a la sensibilitat de Hermann en la seva vivència entorn dels arbres, de la naturalesa. Una reflexió poètica i a la vegada íntima en que l'autor crea un tribut a la vida, prenent amb valor la saviesa que ens pot aportar l'escolta i la mirada de l'evolució dels arbres. 





Cuando hemos aprendido cómo escuchar a los árboles, entonces la brevedad y la rapidez y la precipitación infantil de nuestros pensamientos alcanzan una dicha incomparable.




Resultat d'imatges de hermann hesse


http://culturainquieta.com/es/inspiring/item/8021-lo-que-los-arboles-nos-ensenan-acerca-de-la-vida-y-la-permanencia-por-herman-hesse.html



















Per actuar amb dignitat cal tenir valentia

Per actuar amb dignitat cal actuar amb valentia. Un encapçalament amb pes. Unes paraules del lama Sakyong Mipham que ja d'un inici ens conviden a extreure una bona reflexió personal sobre la nostra vàlua i alhora, ens desperten l'interès per aprofundir en la lectura de l'entrevista.



Cal deixar anar pensaments i emocions, és a dir: deixar d’aferrar-se. Meditar sobre això, i després sortir al carrer amb un objectiu: ser amable.


La covardia és com estar congelat, no deixar que flueixi l’energia. La valentia sempre mirarà el potencial de les coses. Cal estar obert al que passi en el moment, viure en la immediatesa amb fortalesa i sensibilitat.



Resultat d'imatges de Sakyong Mipham


http://www.lavanguardia.com/lacontra/20160924/41533183098/per-actuar-amb-dignitat-cal-tenir-valentia.html



Paraules de Joan Miró

El arte puede morir, lo que realmente cuenta es que haya esparcido gérmenes sobre la tierra...No es una obra lo que importa, sino la trayectoria del espíritu durante la totalidad de la vida, no lo que se ha hecho, sino lo que deja entrever y facilita de hacer a los demás, en una fecha más o menos lejana.


Poesia en moviment

Deixa't portar...





               

La histèria com a mitjà suprem d'expressió

L'article Al margen de todo sistema delirante  ens parla de la mirada del moviment artístic del Surrealisme envers la histèria, considerant  aquesta un estat poètic refutant la perspectiva d'estat patològic que consideraven alguns psiquiatres de l'època.


Un recorregut que s'inicia el 1878 amb l' Iconographie photographique de la Salpêtrière, a on Jean-Martin Charcot neoròleg francés, estudia el cas de la seva pacient Augustine. Cinquanta anys després Breton i Aragon, fascinats per la seqüència de les imatges registrades en la Iconographia, reprodueixen aquesta atracció en La Révolution Surréaliste.


En l'actualitat Javier Viver ha escrit un llibre en el qual intenta deslliurar de les fotografies de l'arxiu Révélations la visió de Breton i també de Charcot, per retornar-lis aquella percepció evocadora, des d'una perspectiva psiquiàtrica i anti-psiquiàtrica, científica i artística, clínica i mística.




Resultat d'imatges de al margen de todo sistema delirantes

ttps://elestadomental.com/diario/al-margen-de-todo-sistema-delirante





Marie Poppins Mirror Dance


El joc amb la simetria



Dimensions del diàleg

Elegeixo el microvídeo Dimensions/possibilitats de diàleg, per presentar l'artista i creador cinematogràfic txec Jan Švankmajer, conegut pel seu treball creatiu de temàtica principalment surrealista.




Jan Švankmajer  fou educat en la tradició del teatre txec de titelles, estudià a la Universitat d'Arts Aplicades de Praga i més tard al Departament de Titelles a la Acadèmcia de Praga de les Arts Escèniques. Contribuí al film Doktor Faust de 1958 d'Emil Radok i continuà treballant per al Semafor Theatre de Praga on va fundar el Teatre de Màscares.
La seva obra mostra  la funció terapèutica, transgressora i resistent que va assumir l’art a l’altra banda del Teló d'acer. El treball de Jan s’alimenta de nombroses fonts des de l’hermenèutica fins a André Breton, passant pel simbolisme, o els textos de Sade o Carroll. La incomunicació, la burocràcia, el sexe, els processos digestius, l’escatologia, el terror, la descomposició, la mort, l’absurd i l’humor negre són alguns dels elements temàtics centrals de les seves pel·lícules.


 
                


Mirada, mirades...
Un gest, un desig contingut.
Un fondre'm amb el teu cos, un amargar-me amb tu.
Una indiferència que em estar vital, 
Un rastre comú que busca, un rebuig, una insistència.
Una fúria  que em genera un descontrol.
Un esfumar-se, un retornar a l'origen