Les casualitats existeixen?

Alguna vegada hem expressat que el destí conté certes casualitats, que han permès estar al lloc actual.

I si en la realitat les casualitats no són fruit de les coincidències ni de l'atzar, sinó són el resultat d'allò que cultivem?

En l'article de continuació, Borja Vilaseca proposa una interessant reflexió: les casualitats no existeixen.

[...] estas creencias tienen su propia razón de ser. No están ahí por casualidad, sino que cumplen la función de evitar que nos enfrentemos a nuestros dos mayores temores: el «miedo a la libertad» y el «miedo al vacío». Mientras sigamos creyendo que nuestra propia vida no depende de nosotros, podremos seguir eludiendo cualquier tipo de responsabilidad. Y mientras sigamos pensando que todo esto no es más que un accidente, podremos seguir marginando cualquier posibilidad de encontrar la respuesta a la pregunta ¿para qué vivimos?

Estamos tan cegados por nuestro egocentrismo, que solemos preguntarnos por qué nos pasan las cosas, en lugar de reflexionar acerca de para qué nos han ocurrido.
Y eso que existe una diferencia abismal entre una y otra forma de afrontar nuestras circunstancias. Preguntarnos por qué es completamente inútil. Fomenta que veamos la situación como un problema. Y esta visión nos lleva a adoptar el papel de víctima. De ahí que nos haga sentir impotentes.
Por el contrario, preguntarnos para qué nos permite ver esa misma situación como una oportunidad. Y esta percepción nos lleva a entrenar el músculo de la responsabilidad. De hecho, esta actitud es mucho más eficiente y constructiva. Favorece que empecemos a intuir –e incluso a ver– el sentido oculto de las cosas. Es decir, la oportunidad de aprendizaje subyacente a cualquier experiencia, sea la que sea.

De ahí que mientras sigamos resistiéndonos a ver la vida como un aprendizaje, seguiremos sufriendo por no aceptar las circunstancias que hemos co-creado con nuestros pensamientos, decisiones y acciones. También nos perderemos la magia y el encanto inherente a al simple hecho de estar vivos, un reconocimiento que nos lleva inevitablemente a inclinarnos con humildad frente al misterio y la sabiduría de la existencia. Es entonces cuando comprendemos que no suele sucedernos lo que queremos, sino lo que necesitamos para aprender a ser felices y a dejar de sufrir.

http://borjavilaseca.com/las-casualidades-no-existen/

Necessitem preguntes per reflexionar

La filosofia ens permet ser crítics, creatius i curosos, paraules de Jordi Nomen.

Com donar autoestima als altres?

Sempre és gust poder dedicar un espai del temps personal per escoltar aquells programes, com l' Ofici de viure, que et conviden a reflexionar amb allò quotidià que de vegades obviem, i que tant ens pot ajudar en el camí del desenvolupament de la persona.

En aquest cas el programa que us presento, planteja com ajudar els altres a desenvolupar l'autoestima és un art que gira al voltant de l'empatia i la capacitat de centrar-se i escoltar.

Escoltar la realitat de l'altre reforça l'autoestima.

Escoltar allò que es diu i no es diu.

Comprendre la carga emocional que hi ha darrera el contingut.

Escoltar allò que t'estan dient i saber escoltar la necessitat intrínseca darrera del missatge.

Escoltar és un acte generós, humil i actiu.

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-de-viure/lofici-de-viure/audio/1002392/

La poesia, el despertar del monstre amb les poetesses: Sílvia Bel , Silvie Rothkovic i Laia Martinez

Arran del Festival Barcelona Poesia, en el programa Tot el temps del món, Anna Guitart conversa amb les poetes Sílvia Bel Fransi, Silvie Rothkovic i Laia Martinez i Lopez.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tot-el-temps-del-mon/poetes-silvia-bel-silvie-rothkovic-i-laia-martinez/video/5764171/

Recordant a Thoreau

Reflexions d'un gran filòsof:

Les coses no canvien, canviem nosaltres.

Mai trobaré una companya més sociable que la solitud. 

Un home és ric en proporció de les coses que pot rebutjar. 

La bondat és l'única inversió que mai es trenca. 

Si algú avança en la direcció dels seus somnis i s'esforça per viure la vida que ha imaginat, trobarà un èxit inesperat en les hores més comunes. 

Les fronteres no estan a l'est o l'oest, el nord o el sud, sinó allà on l'home planta cara a un fet. 

Si no aconsegueixes convèncer una persona d'allò dolent que està fent, procura fer el que és bo. La gent només creu el que veu.

No és el que mires el que importa, és el que hi veus. 

Un espectacle entre la poesia, la informàtica i la ficció.

L'exposició Mirage & Miracle de la companyia Adrien M & Clara B, ofereix una coincidència finament  organitzada entre el virtual i el material mitjançant dibuixos augmentats, il·lusions hologràfiques, cascs de realitat virtual i projeccions a gran escala. 

Un conjunt únic d'escenaris improbables que es nodreix tant en el miratge com en el miracle, i juga amb els límits entre el veritable i el fals, l'animat i l'inanimat, l'autèntic i el enganyós, el màgic, el meravellós i el indescriptible.

La poètica escultura de Jaume Plensa

Jaume Plensa i Suñé és un escultor català, tot i que també ha col·laborat en projectes de teatre i òpera amb el disseny del vestuari i l'escenografia. És conegut majoritàriament per les seves grans escultures formades per lletres i números, encara que també treballa altres materials com el ferro fos, el polièster, la fibra de vidre, l'alabastre o la fusta.

La seva obra reflecteix l'interès per qüestions relacionades amb el volum, l'espai i la tensió. Entre 1983 i 1984 començà a modelar el ferro amb la tècnica de la fosa i desenvolupà un concepte escultòric de formes zoomòrfiques. El 1986 va començar a treballar amb ferro colat, i després va utilitzar cristall, resina, llums i sons.

Una de les seves obres més destacades, Crown Fountain, està situada al Millennium Park de la ciutat de Chicago.

El documental de continuació, presenta part del recorregut de l'obra d'aquest reconegut escultor català.

https://jaumeplensa.com/

http://www.rtve.es/alacarta/videos/imprescindibles/imprescindibles-jaume-plensa/4494798/