Es pot aprendre i gaudir a la vegada

En l'entrevista de la neurocientífica, Adele Diamond, convidada per l’Institut Guttmann en la jornada 'Neuropsicologia i escola' exposa una sèrie de reflexions sobre l'ensenyament actual en les escoles, fruit de les seves investigacions de l'impacte de les funcions cognitives en l'educació dels nens.

Hi ha qui pensa que si els nens es diverteixen i són feliços no estan treballant seriosament. I es pot gaudir i aprendre a la vegada. Després de l’activitat física, en lloc d’estar cansat per fer classe, pots tenir més energia i no frises per moure’t perquè ja ho has fet i la classe està més tranquil·la.

http://www.ara.cat/societat/ADELEDIAMOND-nens-haurien-destar-asseguts_0_1784221580.html

Qui ha plorat davant d'un quadre?

Interessant article sobre les diferents reaccions al contemplar una obra d'art. Reflexions d'experiències particulars davant d'una pintura que poden anar des de lo comprensible a lo més absurd.

La realización de un «deseo profundo», y no el conocimiento teórico, es lo que deriva en una experiencia estética más intensa, continúa. «Hay que diferenciar entre el viajero y explorador, que avanza hacia un territorio de su propio deseo y de su propia experiencia —ya sea en contacto con la naturaleza o el arte—, y el turista masivo que no tiene la misma experiencia estética porque le han organizado todo el viaje. El explorador viaja activamente y el turista lo hace pasivamente. La primera vez que vi el Partenón me emocioné porque había buscado ese momento. El turista puede llegar a un interés pero no a una profunda emoción». 

http://www.jotdown.es/2017/04/llorar-delante-cuadro-una-aproximacion

Positividad ante el càncer

Un reportatge que mostra el treball constant i de compromís de l'equip de la seu tarragonina d' AFANOC, a través dels programes de sensibilització social per tal de donar a conèixer el càncer infantil i les necessitats que apareixen en el diagnòstic.

AFANOC un referent en l'atenció psicosocial.
Un acompanyament des del respecte i la proximitat.
Un impulsar una actitud activa per part de la família adaptant-se a les noves realitats socials.
Un millorar la qualitat de vida dels infants i adolescents amb càncer i les famílies respectives.

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/86051/positividad-ante-el-cancer#.WPne90D8NTc.facebook

http://afanoc.org/

Paraules sense por

La Leyenda Personal es aquello que siempre desearte hacer. Todas las personas, al comienzo de su juventud, saben cuál es su Leyenda Paersonal. En ese momento de la vida todo se ve claro, todo es posible, y ellas no tienen miedo de soñar y desear todo aquello que les gustaría hacer en sus vidas. No obstante, a medida que el tiempo va pasando, una misteriosa fuerza trata de convencerlas de que es imposible realizar la Leyenda Personal. Sólo una cosa hace que un sueño sea imposible: el miedo a fracasar.

Paulo Coelho, El Alquimista.

Snack Attack

Nos ens deixem enganyar per una simple aparença.

La naturalesa de la persona va més enllà de la seva pròpia representació.

Mr Gaga

Mr Gaga és un documental de Tomer Heymann que fa referència al moviment artístic Gaga, creat pel ballarí i coreògraf  Ohad Naharin.

El documental explora la vida del ballarí i mostra com el seu treball coreogràfic ha influït en l'estil de la Companyia Batsheva Dance, i també en el món de la dansa moderna.

"El plaer físic de l'activitat física és part d'estar viu", i la connexió entre l'esforç i el plaer a través del moviment. 

Durant el seu temps dirigint i ensenyant a la Companyia Batsheva, Naharin va desenvolupar Gaga, que continua caracteritzant la dansa contemporània israeliana. Una pràctica que es resisteix a la codificació i emfatitza l'experiència somàtica del practicant a través de la improvisació la qual  es basa en una sèrie d'imatges descrites pel professor.  

Un  "anar més enllà dels límits coneguts",  la improvisació pretén ajudar als ballarins a expressar-se en formes úniques de les parts del cos que tendeixen a ser ignorades en les tècniques de la dansa. 

Esponeïtat   Limits   Força   Flexibilitat   Bellesa   Passió   Vida

Las Bistecs, sempre atrevides

Las Bistecs és un duo de música electrònica format a Barcelona  l'any 2014. Les creacions de les amigues Alba Rihe i Carla Moreno que estan inspirades amb l'estètica en l'època de la "movida madrileña",  són conegudes per la seva "provocació".

"Nuestros referentes no son las estrellas del pop, que consideramos blandas, sino los 'performers' que quieren provocar"

Un exemple de la seva obra és HDA, en la qual es queixen de que al llarg de la història de l'art, les obres que es poden contemplar en els museus tenen una punt de vista masculí. 

"El falo es tendencia en todos los museos, no me quedan euros para ver algo tan feo", expressen en una part del video que està inspirat en el llibre Visual Art, quan es van donar compte que solament  havien gèneres i artistes masculins.

http://lasbistecs.com/

Andar nos enseña a desobedecer

L'entrevista al filòsof Fréderic Gros sobre el tractat que ha escrit en el qual relaciona les idees de pensadors com Kant, Thoureau, Nietzsche i Rousseau amb la seva manera de caminar, ens invita a la reflexió. Les condicions en que la persona gaudeix caminant per exemple: l'escolta de la presència física, dels sorolla del bosc, la solitud .. són fonts d'inspiració per trobar noves idees, en definitiva per crear. 

http://www.elmundo.es/cataluna/2014/12/04/54808daeca4741f0748b456b.html

Esos pensadores convirtieron las montañas y los bosques en su lugar de trabajo. Para ellos, andar no era una actividad deportiva o un paseo turístico. Realmente salían con sus cuadernos y sus lápices para encontrar nuevas ideas. La soledad era una de las condiciones para crear.

Las nuevas generaciones consideran, y quizá tengan razón, que hay que estar loco para ir andando a los sitios, sobre todo cuando se han hecho todo tipo de inventos técnicos para conseguir que no tengamos que andar. Para ellos, caminar es algo monótono, en parte porque las pantallas nos han acostumbrado a cambiar de imagen muy rápidamente y cuando andamos, los paisajes evolucionan muy lentamente. Además, cuando andamos, siempre hacemos lo mismo.

La biblioteca humana

La biblioteca humana és una experiència que va sorgir a través de la ONG Stop the Violence a Copenhague l'any 2000. Degut a la massiva confluència de persones de diferents cultures i religions, Dinamarca va apostar per aquest projecte, l'objectiu del qual pretenia fomentar el diàleg de les persones de diferents estils de vida, cultura i aprenentatge per ajudar a fiançar la cohesió social.

La iniciativa funciona de la següent manera. Els usuaris que accedeixen a la biblioteca humana i consulten el catàleg, en lloc de cercar els llibres típics es trobaran amb persones amb històries per explicar. Amb elles es podran asseure, cara a cara, i durant mitja hora podran escoltar per després dialogar, intercanviar els punts de vista de cada participant sobre la història.

Cal tindre en consideració que les persones elegides per formar part d'aquest projecte, en condicions normals es veuen excloses de la comunitat per la seva condició social com ex-alcohòlics, ex-drogoaddictes, prostitutes o amb alguna discapacitat.

Qualsevol persona és lliure per explicar la seva història.

Actualment s'ha estès per 50 països per tot el món.

El temsp del cos

Un plaer haver assistit al laboratori d'improvisació impartit per la ballarina Helena Pallisé a l'espai TragantDansa de Barcelona.

Un taller d'exploració de la composició instantània a través de l'element temps, el cos en moviment és temps. El temps en moviment és ritme. Una pràctica doncs, de centrar l' atenció en la consigna silenci-pausa per treballar el ritme del nostre moviment. 

Escoltar el nostre temps, per ajudar a prendre consciència de quan estem presents en l'ARA.

Sobre l'Helena Pallisé

Es forma en dansa contemporània a Barcelona i s’especialitza en improvisació a Israel amb beca AECID (07-08). Des de llavors està compromesa amb aquesta disciplina com a eina pedagògica, d’investigació i creació en el seu treball de cos i moviment. Amplia la seva formació amb mestres com Lisa Nelson, Steve Paxton, Scott Smith, Julyen Hamilton, cia. Mal Pelo, Steve Clorfeine. Influenciada per les tècniques Body Weather amb cia. Raravis i Frank van de Ven, Gaga amb cia. Batsheva (Israel), BioVoz amb Víctor Turull i la pràctica de la meditació. Lidera varies plataformes d’improvisació com CUE Barcelona, improLab, cia. Los 3 nombres de un gato i Cicle Improvisació en Moviment amb la col•laboració del Centre Cívic Barceloneta i l’Antic Teatre. Com a ballarina actua des del 2005 amb les seves creacions i col•laborant amb artistes d’altres disciplines a Espanya, Israel, Alemanya i Suïssa. Crea els solos “A Glops” (2010) i “Fragments de cos” (2012) i el duo “Taking a walk” (2014) amb Guy Leon. Com a pedagoga imparteix classes regulars i tallers d’improvisació a nivell nacional (Barcelona, Girona, Madrid, Caceres) i internacional (Alemanya, Israel).