Queda en un record aquells baixos polsosos i plens d objectes diversos. El desig de buscar un espai personal per treballar la creativitat, els ha convertit en un taller d'investigació i reflexió que m'endinsa en el camí de l'Artteràpia. Aquest blog contempla esdeveniments que em fa vivenciar l'art, i les produccions d'exploració interna mitjançant els diferents llenguatges artístics.
La perfomance en els seus inicis amb Loie Fuller
Loie Fuller es considera una de les artistes de la dansa més innovadores que ha tingut el segle XX. Va destacar la seva aportació en l'escenografia, una dansa envoltada de llum utilitzant, en aquell temps, la nova tecnologia que era l'electricitat, i diversos dispositius lluminosos com les pólvores fluorescents que se les posava sobre la roba o, fins i tot un vestit fosforescent utilitzant el radi radioactiu que s'acabava de descobrir.
L'art visual que desprenia en el seu moviment de braços de manera no acadèmica creant figures i moviments interessants amb la llum i color, va influir en una sèrie de poetes, pintors, escultor i intel·lectuals que van utilitzar la seva perfomance d' inspiració en les seves produccions
El cos amb la perfomance per Esther Ferrer
La performance, el arte acción, aparece como territorio para interrumpir la mirada patriarcal, para intervenir la escena del arte con el cuerpo, exponiendo el cuerpo como el lugar de cuestionamiento.
Esther Ferrer l'artista donostiarra i resident a París va crear amb el pintor José Antonio Sistiaga el "Taller de libre expresión" (1963-1968). El 1967 es va integrar al grup Zaj, pioner del happening i la performance a nivell espanyol, realitzant accions artístiques en la línia de l'avantguarda europea dels anys seixanta fins als anys noranta. En el treball individual destaquen les seves accions i exposicions, en les quals investiga el seu cos en relació amb el temps i l'espai amb la pròpia nuesa, tot buscant la provocació i a la vegada la reflexió de l'espectador, un espai art-acció per transformar la mirada.
Si la desnudez del cuerpo, sin las contorsiones de la seducción, es un derecho que se nos ha negado, las artistas deciden reclamar el cuerpo femenino, apropiarse del mismo para subvertir la mirada masculina, recurrir a su propio cuerpo como herramienta artística para desestabilizar los cánones de la cultura patriarcal y reeducar la mirada desde una perspectiva de análisis feminista.
Compta amb mi
Estar al costat, saber amb qui confiar, quina gran feina la que està realitzant l'equip de suport en Cures Pal.liatives Pediàtriques de la Fundació d'Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)